L’austeritat deixa pas als ajuts
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
“Farem el que calgui fer i durant tot el temps que calgui”, deia a mitjans de desembre el ministre de Finances, Olaf Scholz. La frase recordava la de Mario Draghi, el 2012, amb l’euro a punt d’enfonsar-se. L’aleshores president del Banc Central Europeu (BCE) va pronunciar aleshores el seu famós “farem tot el necessari per salvar l’euro. I cregui’m, serà suficient”. I la divisa europea efectivament no es va enfonsar. No perquè la frase operés un miracle, sinó perquè el BCE va activar tota la seva maquinària contra els atacs especuladors.
Scholz, a més de ministre i vicecanceller, és el candidat socialdemòcrata a les eleccions generals del 2021, les primeres des del 2005 en què el seu partit no s’enfrontarà a la conservadora Merkel, ja que la cancellera es retirarà. La promesa del candidat no és un recurs electoralista buit. Se sosté en el que ha fet el seu ministeri des que es van començar les restriccions. En la primera onada de la pandèmia, la gran coalició de Merkel va trencar el dogma del dèficit zero –mantinguda des del 2014– per aprovar un paquet d’impuls de 750.000 milions d’euros, destinat a rescatar empreses, grans o petites, autònoms i famílies. Cada afectat podia demanar fins a un 75% del perdut –en comparació amb el que havia facturat l’any anterior– o fins a 5.000 euros mensuals, en cas dels autònoms. En comptes d’acomiadaments massius, es va recórrer a la fórmula de la jornada reduïda –o Kurzarbeit–, que vol dir que l’Estat aporta fins a un 80% del sou del treballador.
Alemanya va sortir-ne més o menys ben parada de la primera onada, en què va tancar pràcticament tota la vida pública i econòmica. La segona onada ha estat brutal. Es va entrar en les festes de Nadal amb marques de 30.000 contagis i gairebé mil morts diaris. En tota la pandèmia s’han verificar més d’1,5 milions de contagis i 25.000 morts, en un país de 83 milions d’habitants. Merkel va dictar al desembre una nova tanda de restriccions dràstiques en consens amb els poders regionals. Al novembre havien quedat tancats bars i restaurants, la vida cultural –des de concerts fins a museus, cinemes i teatres– i la nocturna. El 16 de desembre s’hi va afegir tot el comerç dit no essencial. Des del ministeri de Schulz es va activar un nou paquet de 10.000 milions d’euros, al novembre, i de 15.000 milions més, al desembre.
L’endeutament acumulat fins al setembre vorejava els 300.000 milions. Tant el socialdemòcrata Scholz com la conservadora Merkel adverteixen que les restriccions continuaran més enllà del 10 de gener, data marcada per avaluar la situació. L’inici de la campanya de vacunació no vol dir el final de la pandèmia. Continuaran les restriccions, potser d’intensitat més baixa que l’actual. I no es pot deixar d’ajudar qui ha hagut de plegar, ha perdut la feina o no ha facturat durant mesos. Els pressupostos de l’Estat del 2020 ja havien trencat el dogma del dèficit zero i es va desactivar l’anomenat fre del deute. Per als del 2021, en què teòricament hi haurà una forta recuperació, preveu ara per ara un deute de 180 milions d’euros (el 36% del total de la despesa pública).
“Farem el que calgui fer i durant tot el temps que calgui”, deia a mitjans de desembre el ministre de Finances, Olaf Scholz. La frase recordava la de Mario Draghi, el 2012, amb l’euro a punt d’enfonsar-se. L’aleshores president del Banc Central Europeu (BCE) va pronunciar aleshores el seu famós “farem tot el necessari per salvar l’euro. I cregui’m, serà suficient”. I la divisa europea efectivament no es va enfonsar. No perquè la frase operés un miracle, sinó perquè el BCE va activar tota la seva maquinària contra els atacs especuladors.
Scholz, a més de ministre i vicecanceller, és el candidat socialdemòcrata a les eleccions generals del 2021, les primeres des del 2005 en què el seu partit no s’enfrontarà a la conservadora Merkel, ja que la cancellera es retirarà. La promesa del candidat no és un recurs electoralista buit. Se sosté en el que ha fet el seu ministeri des que es van començar les restriccions. En la primera onada de la pandèmia, la gran coalició de Merkel va trencar el dogma del dèficit zero –mantinguda des del 2014– per aprovar un paquet d’impuls de 750.000 milions d’euros, destinat a rescatar empreses, grans o petites, autònoms i famílies. Cada afectat podia demanar fins a un 75% del perdut –en comparació amb el que havia facturat l’any anterior– o fins a 5.000 euros mensuals, en cas dels autònoms. En comptes d’acomiadaments massius, es va recórrer a la fórmula de la jornada reduïda –o Kurzarbeit–, que vol dir que l’Estat aporta fins a un 80% del sou del treballador.
Alemanya va sortir-ne més o menys ben parada de la primera onada, en què va tancar pràcticament tota la vida pública i econòmica. La segona onada ha estat brutal. Es va entrar en les festes de Nadal amb marques de 30.000 contagis i gairebé mil morts diaris. En tota la pandèmia s’han verificar més d’1,5 milions de contagis i 25.000 morts, en un país de 83 milions d’habitants. Merkel va dictar al desembre una nova tanda de restriccions dràstiques en consens amb els poders regionals. Al novembre havien quedat tancats bars i restaurants, la vida cultural –des de concerts fins a museus, cinemes i teatres– i la nocturna. El 16 de desembre s’hi va afegir tot el comerç dit no essencial. Des del ministeri de Schulz es va activar un nou paquet de 10.000 milions d’euros, al novembre, i de 15.000 milions més, al desembre.
L’endeutament acumulat fins al setembre vorejava els 300.000 milions. Tant el socialdemòcrata Scholz com la conservadora Merkel adverteixen que les restriccions continuaran més enllà del 10 de gener, data marcada per avaluar la situació. L’inici de la campanya de vacunació no vol dir el final de la pandèmia. Continuaran les restriccions, potser d’intensitat més baixa que l’actual. I no es pot deixar d’ajudar qui ha hagut de plegar, ha perdut la feina o no ha facturat durant mesos. Els pressupostos de l’Estat del 2020 ja havien trencat el dogma del dèficit zero i es va desactivar l’anomenat fre del deute. Per als del 2021, en què teòricament hi haurà una forta recuperació, preveu ara per ara un deute de 180 milions d’euros (el 36% del total de la despesa pública).