Cop a la CDU en el primer test
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La primera etapa de l’any electoral alemany, marcat pel previst adeu al poder d’Angela Merkel, no podia sortir bé per a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera: sense un líder sòlid, amb tres capítols de corrupció en una setmana i, a sobre, en dos lands on governen verds i socialdemòcrates.
Es van complir els pronòstics. Tant l’ecologista Winfried Kretschmann, a Baden-Württemberg, com la socialdemòcrata Malu Dreyer, a Renània-Palatinat, van ser reelegits com a primers ministres regionals. I la CDU es va enfonsar en els seus mínims històrics als dos estats federats, al sud i a l’oest del país.
Kretschmann, un veterà de 72 anys i moderat dins d’Els Verds, va quedar primer, amb un 30,9%; Dreyer, de 60 anys i un pes fort dins del Partit Socialdemòcrata (SPD), ho va fer amb el 34%, segons les dades provisionals de la televisió pública ZDF. La CDU es va quedar amb el 23,9% dels vots al land dominat per Els Verds i amb el 26% al renà.
La caiguda conservadora en aquestes regionals, a sis mesos de les eleccions generals que hauran de tancar l’era Merkel, estava programada. L’única incògnita era com es reflectiria en els resultats l’impacte dels escàndols per corrupció que han sortit a la llum en la darrera setmana. És a dir, si hi hauria enfonsament i un toc d’atenció a Armin Laschet, el cap de la CDU des de fa dos mesos. El seu primer repte no ha estat fàcil: tres diputats han deixat aquesta setmana el grup parlamentari conservador al Bundestag (Parlament federal), obligats des de dalt i arran de l’esclat dels seus negocis foscos amb les mascaretes.
Laschet no té assegurada encara la designació com a candidat dels conservadors en les eleccions generals del setembre. La seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) té un líder teòricament més carismàtic i experimentat, Markus Söder. Per sort per a Laschet, el partit de Baviera està tan tacat per l’escàndol de les comissions com la CDU. Dos dels diputats afectats són del partit de Merkel i el tercer, de la CSU.
Impaciència ciutadana
El grup conservador arrossega la decisió de la candidatura des de l’any passat. Ara ja no pot esperar més. Mentrestant, els ciutadans tenen ja uns quants motius per a la impaciència.
Fa quatre mesos que la vida pública alemanya, des de bars i restaurants fins a cinemes, teatres i botigues no essencials, està pràcticament paralitzada per les restriccions. La vacunació no avança com esperaven els alemanys, ciutadans del país més poderós de la Unió Europea, sinó que se situa en la mateixa línia de lentitud que la majoria dels socis.
Els Verds, partit que presumiblement formarà part del govern futur de l’era post-Merkel, n’han sortit enfortits. El líder de la formació a Baden-Württemberg, Kretschmann, està allunyat dels radicalismes fundacionals dels ecologistes. Ha governat sense problemes amb la CDU com a soci menor al seu land. Els sondejos no preveuen una revolució d’aquest signe a escala nacional –és a dir, una aliança liderada per un verd–. Però sí una coalició amb Els Verds amb el suport d’un canceller conservador.
Candidat estancat
Els socialdemòcrates també tenien algun motiu per a l’alegria, encara que de menor intensitat. El seu candidat a la cancelleria, el ministre de Finances Olaf Scholz, no acaba d’enlairar-se en les enquestes. Estan en tercera posició, després de la CDU/CSU i els ecologistes. Però si els conservadors s’afebleixen més, el vot centrista podria anar en direcció a Scholz, amb experiència de govern i perfil moderat.
Tampoc va ser una sorpresa l’ensopegada, sense arribar a ser caiguda, dels ultres. Alternativa per a Alemanya (AfD) va perdre força a Renània i a Baden-Württemberg. De fa mesos, el partit és un espectacle diari de divisions internes i escàndols des de l’ala més radical. Els qui passen per moderats, captadors del vot de protesta no extremista, han quedat arraconats. I el Ministeri d’Interior té intenció de posar-los en l’objectiu del seu espionatge si obté el vistiplau de la justícia.