La CDU entra amb mal peu en el cicle electoral de l’any
Quatre mesos de paràlisi en la vida pública, una vacunació massa lenta i, a sobre, un seguit de negocis bruts amb les mascaretes entre diputats del Bundestag (Parlament). La primera etapa de l’any electoral ja s’entreveia negra per a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel. La pugna s’obrirà en dues regions actualment fora del domini conservador: Baden-Württemberg i Renània-Palatinat. A més, dos diputats del Bundestag –Nikolaus Löbel, de la CDU, i Georg Nüsslein, de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)– han portat el descrèdit al grup conservador de la cancellera per comissions cobrades fent negoci amb les mascaretes.
Tots dos han deixat en suspens la militància i han anunciat que es retiraran de la vida política quan acabi l’actual legislatura. La justícia alemanya investiga els delictes derivats de les comissions: uns 250.000 euros per a Löbel i fins a 660.000 per a Nüsslein, segons Der Spiegel. Però la taca d’oli s’ha escampat, entre sospites d’altres casos dins un sistema polític en què el lobbisme forma part de la vida diària parlamentària. Merkel s’ho mira, aparentment, des de fora. Des del 2018 ja no és presidenta de la CDU ni tampoc serà la candidata del grup conservador en les eleccions generals del dia 26 de setembre, perquè pensa retirar-se. Però el nerviosisme és evident entre el conjunt de la classe política conservadora. Tant el president de la CDU, Armin Laschet, com el de la CSU, Markus Söder, sembla que competeixen entre si a veure qui promet abans que l’altre que s’investigaran aquests casos i els que calgui fins al final. Laschet, centrista i elegit com a president de la CDU a principis d’any, aspira a ser el candidat comú del grup conservador CDU/CSU en les generals. A Söder, més dretà, se li atribueixen les mateixes aspiracions. Però, segons la pràctica de fa anys, els dos partits conservadors no són rivals davant les urnes, sinó germans. Només un pot lluitar per arribar a la cancelleria.
La designació del candidat s’espera cap a l’abril. Un cop s’hagin paït les derrotes que semblen imminents, aquest diumenge, en la primera etapa de l’any electoral alemany. A Baden-Württemberg es dona per fet que sortirà reelegit el verd Winfried Kretschmann, un veterà de 72 anys que el 2011 es va convertir en el primer ecologista al capdavant d’un govern regional i, a sobre, en un land identificat amb la prosperitat econòmica.
Continua en el càrrec, amb la CDU de soci minoritari, una constel·lació que, fins que ell va arribar al poder, semblava impossible. A Kretschmann se li pronostica un passeig cap a la reelecció, mentre que la CDU podria caure en un rècord a la baixa, en un land on, anys enrere, havia estat força dominant.
A Renània-Palatinat les coses estan més empatades. El Partit Socialdemòcrata (SPD) de la cap del govern actual, Malu Dreyer, supera per poc la CDU. Mantindrà previsiblement el poder i podrà revalidar la seva coalició amb verds i liberals. L’SPD ho aprofitarà per cantar victòria i recordar que ells sí que tenen candidat per a les generals del setembre: el vicecanceller i ministre de Finances, Olaf Scholz.
Sense èxits a exhibir
La CDU avança cap a una doble ensopegada que sembla segura, en un any destinat a ser el darrer de l’era Merkel, en el poder des del 2005. Hi ha un total de sis eleccions regionals, a més de les generals. La gestió de la pandèmia es menja qualsevol altre tema. I no hi ha grans èxits a presentar. Els bars, restaurants, cinemes, teatres, centres d’esport, piscines i botigues no essencials continuen tancats, amb la incidència estancada entre els 67 i els 68 casos setmanals per 100.000 habitants.