Les urnes impulsen Laschet com a successor de Merkel
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel va aconseguir ahir la victòria clara que necessitava el seu successor, el centrista Armin Laschet, amb vista a les eleccions generals que posaran punt final a l’etapa de 16 anys al poder de la cancellera. Un 36,6% van obtenir els conservadors en els comicis regionals de Saxònia-Anhalt, a l’est del país, l’últim test a les urnes abans de la gran prova nacional del 26 de setembre.
Els seus perseguidors, la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), es mantenen en segona posició, amb un 22%, dos punts per sota del que van obtenir en les últimes regionals del land, el 2016. La CDU va guanyar, en canvi, set punts, segons les projeccions de la televisió ARD, una hora després de tancar els col·legis. A escala regional, pot optar per repetir la coalició amb els socialdemòcrates (8%) i Els Verds (6,2%), i sumaria així un punt respecte al 2016, o bé per substituir els ecologistes pels liberals (6,9%).
Les regionals en aquest petit land de l’est, amb 1,8 milions d’electors, eren l’última oportunitat per mesurar l’estat d’ànim de l’elector abans dels comicis nacionals. Els Verds, que aspiren a conquerir la cancelleria alemanya, no van aconseguir l’empenta que necessiten: van obtenir un augment mínim de mig punt respecte al 2016, però, si més no a l’est, són lluny de ser un partit majoritari.
L’atenció estava centrada en la correlació entre la CDU i l’AfD, que en aquesta part del país es presenta en el seu vessant més radical, amb un grau d’extremisme que preocupa els més o menys moderats del partit. Sembla que han tocat sostre, cosa que rebaixarà la tensió dins la CDU. En el partit de Merkel proliferaven els partidaris d’obrir ponts de diàleg amb l’AfD, confrontats amb els qui recorden que hi ha dues resolucions del partit que hi prohibeixen qualsevol acostament, diàleg o cooperació.
El centrista Laschet insisteix en la norma del cordó sanitari estricte, com també defensa el cap del govern a Saxònia-Anhalt, el conservador Reiner Haseloff.
Laschet necessitava un senyal positiu a les urnes per defensar la seva línia. El seu lideratge encara no està consolidat perquè se li reconegui l’autoritat que podia imposar in extremis Merkel. Aquesta va ser la situació el 2020, quan en un altre land de l’est, Turíngia, es va elegir com a cap del govern un liberal amb els vots de la CDU i l’AfD. Merkel va intervenir aleshores per tirar enrere aquell vot, enmig d’una cadena de dimissions a escala regional i federal.
Laschet va aconseguir imposar-se com a candidat fa dos mesos, malgrat les pressions de les ales més dretanes. Però té dins del partit una sèrie de submarins partidaris d’acostar-se a l’AfD. El més destacat en aquest any electoral és l’excap de l’espionatge Hans-Georg Maassen, candidat de la CDU en un districte de Turíngia. Va ser destituït al capdavant dels serveis secrets alemanys l’any 2018, a causa de les pressions dels socis socialdemòcrates i després d’haver exhibit successives mostres d’acostament als ultres.
Maassen té forts vincles amb una organització dretana anomenada Werte Union (‘unió de valors’). Fa una setmana va ser escollit president d’aquesta unió Max Otte, un personatge que milita a la CDU des de fa 30 anys. No obstant això, el 2017 va votar l’AfD perquè va considerar que la cancellera Merkel havia propiciat un gir esquerrà al seu partit.
Aquests submarins polítics es mouen en l’ambigüitat mentre esperen l’entrada en l’era post-Merkel per ampliar la seva influència entre el bloc conservador. Maassen, amo de secrets d’estat com qualsevol excap d’uns serveis d’espionatge, practica la guerra bruta des de les xarxes socials contra Annalena Baerbock, la líder d’Els Verds que aspira a guanyar les eleccions aquest setembre. La candidata verda ja no lidera els sondejos nacionals en intenció de vot com feia fa un mes, sinó que ocupa el segon lloc darrere de Laschet. Però podria esdevenir la futura sòcia d’un govern liderat per Laschet. Una possibilitat indesitjada per a gent com Maassen. I que potser acabarà rebutjant la mateixa Baerbock si els submarins ultres guanyen influència sobre el centrisme post-Merkel.
Els Verds, en el terreny de la realitat
Els Verds topen amb la realitat
Les regionals van refermar la via del centrista Armin Laschet com a successor natural d’Angela Merkel i van palesar, un cop més, que les simpaties desfermades cap a Els Verds no sempre s’acaben reflectint amb la mateixa intensitat a les urnes.
La candidata ecologista, Annalena Baerbock, ja no és la preferida en els sondejos a escala nacional. Se situa dos punts per sota de Laschet, a qui fa un mes avantatjava en intenció de vot. Baerbock ha tingut un parell d’ensopegades que han estat molt ben aprofitades per la premsa conservadora, i encara més pel sensacionalista Bild, cada cop més proper a l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya. La més delicada va ser una “correcció” en els ingressos que percep del partit introduïda a deshora en la declaració al Bundestag (Parlament federal). Era una paga de Nadal, que sí que havia declarat com cal a Hisenda. Però a Els Verds, que acostumen a reclamar transparència als altres partits, no se’ls perdonen aquests descuits.
Després ha hagut de fer una sèrie de precisions en el seu perfil a les xarxes, a més de difondre’s dubtes sobre la seva titulació acadèmica, com si s’hagués dedicat a inflar-la. La candidata verda, designada en consens amb el copresident del partit, el carismàtic Robert Habeck, se sotmetrà el cap de setmana vinent a la ratificació com a aspirant a les generals del setembre en el congrés federal del partit. Haurà de mostrar molta solidesa per defensar les possibilitats de ser cancellera o, si més no, el contrapès ecologista en un nou govern conservador. I sense trair els principis d’un partit nascut com a moviment de protesta ecopacifista.