la combativa Baerbock
“Buscarem un pacte amb la indústria”, no prometerem un cel blau, però inviable i lluitarem per un canvi realista.” Aquestes eren les propostes d’Annalena Baerbock, immediatament després d’haver estat ratificada com a candidata d’Els Verds, amb un 98,5 % dels vots. Al setembre “acaba una era”, va dir, en referència a les eleccions generals del dia 26, que diran adeu als setze anys d’Angela Merkel en el poder. Baerbock és “la dona del futur”, segons Els Verds, que, per primer cop a la seva història, es veuen amb forces d’arribar a la cancelleria.
La líder del partit no busca només el seu electorat de sempre. Al poder, a Alemanya, no s’hi arriba si no es conquereix el centre. I cal enviar missatges oportuns, a més, als hipotètics socis futurs, probablement socialdemòcrates i liberals, el partit defensor dels interessos del món econòmic.
Baerbock va ser ratificada amb un resultat espectacular, segurament en un intent de mostrar solidesa enmig de l’afebliment en els sondejos. Havia tingut una gran arrancada. La seva designació com a candidata, acordada per consens amb el seu copresident, Robert Habeck, va desfermar la intenció de vot al seu favor. Habeck, més carismàtic, havia renunciat a lluitar per la cancelleria, tot i tenir una certa experiència de govern, ni que sigui a escala regional i al petit land de Schleswig-Holstein.
Ella, diputada des del 2013, no té aquest aval, que per a l’elector alemany és un factor rellevant. Aquesta decisió, valenta i consensuada, va ser molt ben rebuda en els sondejos. Es van col·locar en primer lloc, mentre els conservadors s’endinsaven en una baralla de galls entre el centrista Armin Laschet i el dretà Markus Söder. El centrista va guanyar aquella baralla. La situació en el bloc conservador de Merkel s’ha calmat i el successor natural ha recuperat el primer lloc. Tot això enmig d’una sèrie de relliscades per part de Baerbock, de qui s’ha descobert un currículum embellit i alguna declaració d’ingressos addicionals incorrecta al Bundestag (el Parlament federal).
A Els Verds aquestes relliscades no se’ls perdonen. La premsa més conservadora, no només la sensacionalista, no ha deixat passar cap d’aquestes revelacions. L’any electoral ha estat marcat per altres escàndols, com ara els negocis amb mascaretes de diferents diputats conservadors i les sospites sobre Jens Spahn, ministre de Sanitat de Merkel, que pretenia col·locar-ne algunes de baixa qualitat entre discapacitats i sense sostre. Però, de cop, el currículum de Baerbock interessa tant o més que aquestes sospites. Encara no està destronada, ja que les enquestes mostren un relleu matemàticament possible si es forma un tripartit entre berds, socialdemòcrates i liberals o, més improbable, amb l’Esquerra. Però, fora dels problemes d’imatge, hi ha un desnivell clar contra Els Verds a l’est del país. Les regionals de fa una setmana a l’est van deixar els conservadors com a clars guanyadors, amb prou empenta per neutralitzar la ultradreta. Els Verds, en canvi, són encara minoritaris en aquesta banda del país.
Baerbock té el seu districte electoral a Potsdam, a l’est. Però aquest element, de moment, no s’ha traduït en un factor d’èxit en una meitat del país que es deixa temptar pel “vot de càstig” contra els partits establerts i occidentals, com ho són encara Els Verds.