Alemanya s’afegeix a la vacunació obligatòria
La vacunació obligatòria, una línia vermella fins fa ben poc per a tot l’espectre parlamentari alemany, serà a mitjà termini –és a dir, al febrer– un fet, amb el sí virtual d’Angela Merkel. Després de setmanes de sensació de buit de poder, la cancellera sortint i el seu successor, Olaf Scholz, van acordar-ho en una reunió amb els líders regionals, la darrera amb Merkel al poder.
Hi ha massa “llacunes de no immunitzats”, va admetre Merkel. La taxa de ciutadans amb la pauta completa de vacunació és del 68,8%. Hi ha 30 milions de dosis per administrar fins a finals d’any. Però la fúria de la quarta onada de contagis i la variant sud-africana fan necessari recórrer a l’instrument que ja es disposen a activar veïns com ara Àustria. La vacunació obligatòria trigarà uns mesos. La darrera reunió de Merkel amb els líders regionals, més Scholz, va servir, a més, per consensuar uns protocols d’actuació immediata, com el tancament de l’oci nocturn quan se superi la incidència setmanal de 350 casos per 100.000 habitants –ara mateix la incidència setmanal és de 438 casos–. O limitar l’accés al comerç no essencial als vacunats.
Scholz, que previsiblement serà investit dimecres vinent, va assumir així el lideratge de la batalla contra la covid, una crisi que Merkel no ha pogut vèncer. Ja ha designat com a cap del nou equip de crisi el general Carsten Breuer, tot i que encara no se sap qui serà el seu titular de Sanitat. Demà, el seu Partit Socialdemòcrata (SPD) ha de ratificar el pacte de coalició i diumenge s’espera que ho faci el Partit Liberal (FDP) de Christian Lindner, el falcó del fre del deute, que serà ministre de Finances. L’endemà, dilluns, s’espera el vistiplau d’Els Verds, que tindran el superministeri d’Economia i Clima, per al copresident Robert Habeck, i el d’Afers Estrangers, per a Annalena Baerbock.
Merkel passarà a ser excancellera. No haurà batut el rècord de permanència en el poder de Helmut Kohl per deu dies –s’hi hauria hagut d’estar fins al 17 de desembre–. Però és clar que no li cal tampoc un rècord estadístic per ser històrica.
Ahir al vespre, Merkel va tenir el seu comiat militar amb música de Nina Hagen. Com mana la tradició, als cancellers –com als presidents, els ministres de Defensa i els màxims càrrecs militars– se’ls acomiada amb la Zapfenstreich, el toc de retirada. Una marxa nocturna, amb soldats desfilant amb torxes, que ve de temps prussians i que sempre aixeca una mica de controvèrsia, perquè també va adoptar-la Adolf Hitler.
A més de les marxes militars i de l’himne nacional, cada destinatari de la cerimònia té dret a triar un parell de cançons. Gerhard Schröder va triar en el seu comiat, el 2005, el My way. Merkel, tres peces: el Du hast den Farbfilm vergessen, de la reina del punk Nina Hagen; Für mich soll’s rote Rosen regnen, de la gran dama de la cançó alemanya Hildegard Knef, i un himne religiós del segle XVIII, Grosse Gott, wir loben dich.