Scholz s’estrena amb un enfrontament amb Rússia
La justícia alemanya condemna un rus per haver matar a Berlín un home titllat de terrorista pel Kremlin
El canceller porta al Parlament els avisos a Moscou si viola la frontera amb Ucraïna
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La primera declaració de govern d’un canceller al Parlament (Bundestag) acostuma a ser una presentació o llista d’objectius i prioritats. Olaf Scholz, una setmana després de prendre el relleu d’Angela Merkel, va centrar la seva estrena en la lluita contra la pandèmia, la defensa del multilateralisme i les proclamacions europeistes. Més o menys el que hauria dit la conservadora Merkel, a qui el socialdemòcrata Scholz va agrair –com ha fet repetidament aquests dies– els seus setze anys de lideratge i la bona sintonia del relleu.
Les bones paraules i els advertiments van omplir bona part del discurs d’una mica més d’una hora amb què el canceller es va adreçar als diputats. També hi va incloure dures paraules adreçades a Moscou, d’acord amb el que aquests dies se sent des de Washington, des de l’OTAN o des de Brussel·les: Rússia pagarà un alt preu si trenca la sobirania territorial d’Ucraïna, va dir el canceller.
Entre aquestes conseqüències hi pot haver l’aturada del gasoducte Nord-Stream 2, que encara no ha entrat en funcionament per falta de certificació de les autoritats alemanyes. La ministra d’Afers Estrangers, la verda Annalena Baerbock, demanava l’aturada del projecte des d’abans d’entrar al govern amb socialdemòcrates i liberals. Ara ha trobat més arguments.
El nou canceller va encetar el discurs a les nou del matí. Poc després de les onze va saltar una sentència que, de fet, s’esperava. Cadena perpètua per a un rus de 56 anys per la mort en un parc de Berlín d’un georgià d’origen txetxè, l’agost del 2019. L’assassí es va acostar amb bicicleta pel darrere a la víctima, li va disparar dos trets i, un cop a terra, la va rematar. La víctima era un refugiat, acollit per Alemanya el 2016. Havia lluitat amb els rebels txetxens i després havia estat amb els serveis de seguretat georgians. Moscou el tenia classificat com a terrorista.
La mort al Kleiner Tiergarten va provocar en el seu moment l’expulsió de dos diplomàtics. Merkel va amenaçar aleshores Vladímir Putin amb sancions si es demostrava que Moscou ho havia ordenat. Aquesta va ser exactament la sentència d’ahir. Va ser un assassinat preparat acuradament per ordre de Moscou, segons la sentència.
Baerbock, amb una setmana en el càrrec, com Scholz, va comparèixer a mitja tarda per condemnar “l’execució en tota regla” manada des de Rússia. I va declarar persones no grates dos diplomàtics. Moscou, d’acord amb el guió, ho nega tot.
La primera declaració de govern d’un canceller al Parlament (Bundestag) acostuma a ser una presentació o llista d’objectius i prioritats. Olaf Scholz, una setmana després de prendre el relleu d’Angela Merkel, va centrar la seva estrena en la lluita contra la pandèmia, la defensa del multilateralisme i les proclamacions europeistes. Més o menys el que hauria dit la conservadora Merkel, a qui el socialdemòcrata Scholz va agrair –com ha fet repetidament aquests dies– els seus setze anys de lideratge i la bona sintonia del relleu.
Les bones paraules i els advertiments van omplir bona part del discurs d’una mica més d’una hora amb què el canceller es va adreçar als diputats. També hi va incloure dures paraules adreçades a Moscou, d’acord amb el que aquests dies se sent des de Washington, des de l’OTAN o des de Brussel·les: Rússia pagarà un alt preu si trenca la sobirania territorial d’Ucraïna, va dir el canceller.
Entre aquestes conseqüències hi pot haver l’aturada del gasoducte Nord-Stream 2, que encara no ha entrat en funcionament per falta de certificació de les autoritats alemanyes. La ministra d’Afers Estrangers, la verda Annalena Baerbock, demanava l’aturada del projecte des d’abans d’entrar al govern amb socialdemòcrates i liberals. Ara ha trobat més arguments.
El nou canceller va encetar el discurs a les nou del matí. Poc després de les onze va saltar una sentència que, de fet, s’esperava. Cadena perpètua per a un rus de 56 anys per la mort en un parc de Berlín d’un georgià d’origen txetxè, l’agost del 2019. L’assassí es va acostar amb bicicleta pel darrere a la víctima, li va disparar dos trets i, un cop a terra, la va rematar. La víctima era un refugiat, acollit per Alemanya el 2016. Havia lluitat amb els rebels txetxens i després havia estat amb els serveis de seguretat georgians. Moscou el tenia classificat com a terrorista.
La mort al Kleiner Tiergarten va provocar en el seu moment l’expulsió de dos diplomàtics. Merkel va amenaçar aleshores Vladímir Putin amb sancions si es demostrava que Moscou ho havia ordenat. Aquesta va ser exactament la sentència d’ahir. Va ser un assassinat preparat acuradament per ordre de Moscou, segons la sentència.
Baerbock, amb una setmana en el càrrec, com Scholz, va comparèixer a mitja tarda per condemnar “l’execució en tota regla” manada des de Rússia. I va declarar persones no grates dos diplomàtics. Moscou, d’acord amb el guió, ho nega tot.