L’escàndol de la pederàstia esquitxa Ratzinger
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
El terme més emprat per l’equip d’advocats que ha investigat els casos de pederàstia a l’Església catòlica bavaresa és el d’“abusos i maltractaments sistèmics” des del 1945 al 2019. El següent terme esfereïdor és de “balanç dels horrors”, com a resum dels resultats de la seva tasca. Quatre d’aquests casos afecten directament l’ara papa emèrit, Benet XVI, en els seus temps com a cardenal Joseph Ratzinger a l’arxidiòcesi de Munic, entre el 1977 i el 1982.
L’informe li atribueix “inacció” en aquests casos de pederàstia, el més destacat del qual –revelat per la premsa alemanya uns dies abans de la publicació de l’informe– és el d’un rector identificat com a Peter H., a qui van traslladar de la diòcesi d’Essen, a l’oest, a la seva el 1980, per sospites de pederàstia. Va continuar exercint i cometent el mateix delicte des de Munic, sense conseqüències pel que fa a l’àmbit eclesiàstic, tot i que posteriorment va ser condemnat.
Les sospites sobre Ratzinger venen d’abans de la presentació d’aquest informe. En mitjans alemanys s’havia parlat d’encobriment de casos de pederàstia i fins i tot atribuït a la seva “feblesa” davant d’aquests abusos la seva decisió de retirar-se com a papa el 2013, vuit anys després de ser elegit successor de Joan Pau II.
L’informe no només carrega contra Ratzinger. Els mals comportaments “sistèmics” s’estenen als seus predecessors i també successors a Munic, inclòs el cardenal Reinhard Marx, l’actual titular. Marx, que havia encarregat la investigació a l’equip d’advocats, va oferir la seva dimissió l’any passat al papa Francesc com a gest davant de l’abast de l’escàndol palesat en un informe preliminar. Francesc va rebutjar la petició de Marx, considerat un renovador entre l’Església catòlica alemanya.
Ara la qüestió ha tornat a la teulada de l’arxidiòcesi de la capital de Baviera. És el land més catòlic en un país on el pes entre les dues religions dominants està molt equilibrat –uns 22 milions de catòlics per 20 milions de protestants–, però on els escàndols de pederàstia han precipitat una caiguda de creients entre les principals famílies cristianes.
Els quatre casos sota la jerarquia de Ratzinger s’inclouen entre els de les 497 víctimes documentades per l’informe, amb un total de 235 presumptes autors de diferents graus de pederàstia o maltractaments físics.
Els seus autors parteixen de la base que n’hi ha moltes més, algunes de relativament recents. “Són casos que surten a la llum molts anys després, quan les víctimes es decideixen a parlar, de vegades per superar la vergonya i el trauma”, segons Martin Pusch, un dels advocats de l’equip investigador. Molts casos són impossibles de portar davant la justícia. Almenys 42 d’aquests presumptes pederastes podrien acabar processats, ja que l’equip de Pusch ha traslladat a la fiscalia la documentació relativa a aquests religiosos, tots ells vius i encara en actiu.
El terme més emprat per l’equip d’advocats que ha investigat els casos de pederàstia a l’Església catòlica bavaresa és el d’“abusos i maltractaments sistèmics” des del 1945 al 2019. El següent terme esfereïdor és de “balanç dels horrors”, com a resum dels resultats de la seva tasca. Quatre d’aquests casos afecten directament l’ara papa emèrit, Benet XVI, en els seus temps com a cardenal Joseph Ratzinger a l’arxidiòcesi de Munic, entre el 1977 i el 1982.
L’informe li atribueix “inacció” en aquests casos de pederàstia, el més destacat del qual –revelat per la premsa alemanya uns dies abans de la publicació de l’informe– és el d’un rector identificat com a Peter H., a qui van traslladar de la diòcesi d’Essen, a l’oest, a la seva el 1980, per sospites de pederàstia. Va continuar exercint i cometent el mateix delicte des de Munic, sense conseqüències pel que fa a l’àmbit eclesiàstic, tot i que posteriorment va ser condemnat.
Les sospites sobre Ratzinger venen d’abans de la presentació d’aquest informe. En mitjans alemanys s’havia parlat d’encobriment de casos de pederàstia i fins i tot atribuït a la seva “feblesa” davant d’aquests abusos la seva decisió de retirar-se com a papa el 2013, vuit anys després de ser elegit successor de Joan Pau II.
L’informe no només carrega contra Ratzinger. Els mals comportaments “sistèmics” s’estenen als seus predecessors i també successors a Munic, inclòs el cardenal Reinhard Marx, l’actual titular. Marx, que havia encarregat la investigació a l’equip d’advocats, va oferir la seva dimissió l’any passat al papa Francesc com a gest davant de l’abast de l’escàndol palesat en un informe preliminar. Francesc va rebutjar la petició de Marx, considerat un renovador entre l’Església catòlica alemanya.
Ara la qüestió ha tornat a la teulada de l’arxidiòcesi de la capital de Baviera. És el land més catòlic en un país on el pes entre les dues religions dominants està molt equilibrat –uns 22 milions de catòlics per 20 milions de protestants–, però on els escàndols de pederàstia han precipitat una caiguda de creients entre les principals famílies cristianes.
Els quatre casos sota la jerarquia de Ratzinger s’inclouen entre els de les 497 víctimes documentades per l’informe, amb un total de 235 presumptes autors de diferents graus de pederàstia o maltractaments físics.
Els seus autors parteixen de la base que n’hi ha moltes més, algunes de relativament recents. “Són casos que surten a la llum molts anys després, quan les víctimes es decideixen a parlar, de vegades per superar la vergonya i el trauma”, segons Martin Pusch, un dels advocats de l’equip investigador. Molts casos són impossibles de portar davant la justícia. Almenys 42 d’aquests presumptes pederastes podrien acabar processats, ja que l’equip de Pusch ha traslladat a la fiscalia la documentació relativa a aquests religiosos, tots ells vius i encara en actiu.
És un escàndol d’abusos “sistèmics”, que esquitxa moltes jerarquies de l’Església catòlica bavaresa. Però només un té rellevància internacional i aquest porta el cognom de Ratzinger. El papa Benet XVI va ser elegit el 2005 enmig d’una forta discussió interna. Dins de la santa seu se’l veia com un representant de l’ortodòxia, representant de la Congregació de la Fe. De defensor de la moralitat ha passat a quedar sota la sospita de l’encobriment davant dels abusos sexuals a nens o adolescents.