martes, 19 de abril de 2022

Olaf, el heredero

 Els socis de Scholz el collen

“Fora bo que trenqués d’una vegada el seu silenci i digués clara­ment el que vol”, va dir ahir a un diari ale­many la pre­si­denta de la comissió de defensa del Par­la­ment, la libe­ral Marie-Agnes Strack-Zim­mer­mann, res­pecte al mutisme del can­ce­ller, Olaf Scholz, sobre l’envi­a­ment d’arma­ment pesant a Kíiv per fer front a la invasió russa. “Ucraïna neces­sita sub­mi­nis­tra­ments d’arma­ment pesant. Si no en rep, el pro­blema no som nosal­tres, sinó la can­ce­lle­ria”, hi va afe­gir el seu col·lega d’Exte­ri­ors, el verd Anton Hofrei­ter.

Tant el Par­tit Libe­ral (FDP) com els Verds, els dos socis del govern del soci­al­demòcrata Scholz, apun­ten el can­ce­ller a l’hora de bus­car res­pon­sa­bles de la mala maror entre Berlín i Kïiv. Tant per la len­ti­tud de les deci­si­ons actu­als, enmig d’una guerra sense treva, com per les pas­sa­des “toleràncies” de la família soci­al­demòcrata vers Vladímir Putin.

És cert que el govern de Scholz ha fet un gir radi­cal en política de defensa en pocs mesos. Ja no rebutja sub­mi­nis­trar arma­ment a Ucraïna i fins i tot ha anun­ciat una par­tida de 1.000 mili­ons d’euros d’ajut mili­tar al país agre­dit. Però es belluga amb una len­ti­tud ener­vant, a ulls dels socis, i no acaba de con­cre­tar en rea­li­tats les seves pro­me­ses. 

“El paci­fisme és ara mateix un somni molt llunyà”, va afir­mar aquests dies el vice­can­ce­ller i minis­tre d’Eco­no­mia, el verd Robert Habeck. La guerra a Europa empeny els eco­pa­ci­fis­tes cap al rea­lisme, un gir que no és del tot nou en aquest par­tit. Ja va demos­trar aquesta capa­ci­tat de mani­o­bra en la seva pri­mera experiència com a soci petit d’un govern fede­ral ale­many, entre el 1998 i el 2005, ales­ho­res sota el can­ce­ller soci­al­demòcrata Ger­hard Schröder. Al minis­tre d’Exte­ri­ors d’ales­ho­res, el verd Joschka Fisc­her, li va cor­res­pon­dre rati­fi­car la pri­mera inter­venció en una missió de com­bat de l’OTAN del seu exèrcit, als Bal­cans.


Els Verds no dub­ten que Ucraïna neces­sita arma­ment, com tam­poc no ho fan els ter­cers socis libe­rals. De cop, els ali­ats de Scholz volen mar­car les pau­tes de com­por­ta­ment, men­tre sobre els soci­al­demòcra­tes cau un xàfec rere l’altre, sigui des de Brus­sel·les, Was­hing­ton o Kíiv.


A Scholz li ha recla­mat que el visiti a Ucraïna el pre­si­dent Volodímir Zelenski. El mateix líder ucraïnès que va rebut­jar fa alguns dies que s’hi acostés el pre­si­dent ale­many, Frank-Wal­ter Stein­me­ier, també de la família soci­al­demòcrata i repre­sen­tant de la pas­sada com­pli­ci­tat amb Mos­cou que Scholz no acaba de deci­dir-se a tallar. Stein­me­ier va ser minis­tre de la can­ce­lle­ria amb Schröder i després d’Exte­ri­ors amb la con­ser­va­dora Angela Merkel. De l’aliança d’interes­sos entre Schröder i Putin va néixer el gaso­ducte Nord Stream, clau de la dependència energètica actual d’Ale­ma­nya de Rússia. Als setze anys de Merkel al poder es deu la con­so­li­dació o ampli­fi­cació d’aquesta dependència. Scholz, el con­ti­nu­a­dor de tots dos excan­ce­llers, calla