Els socis de Scholz el collen
“Fora bo que trenqués d’una vegada el seu silenci i digués clarament el que vol”, va dir ahir a un diari alemany la presidenta de la comissió de defensa del Parlament, la liberal Marie-Agnes Strack-Zimmermann, respecte al mutisme del canceller, Olaf Scholz, sobre l’enviament d’armament pesant a Kíiv per fer front a la invasió russa. “Ucraïna necessita subministraments d’armament pesant. Si no en rep, el problema no som nosaltres, sinó la cancelleria”, hi va afegir el seu col·lega d’Exteriors, el verd Anton Hofreiter.
Tant el Partit Liberal (FDP) com els Verds, els dos socis del govern del socialdemòcrata Scholz, apunten el canceller a l’hora de buscar responsables de la mala maror entre Berlín i Kïiv. Tant per la lentitud de les decisions actuals, enmig d’una guerra sense treva, com per les passades “toleràncies” de la família socialdemòcrata vers Vladímir Putin.
És cert que el govern de Scholz ha fet un gir radical en política de defensa en pocs mesos. Ja no rebutja subministrar armament a Ucraïna i fins i tot ha anunciat una partida de 1.000 milions d’euros d’ajut militar al país agredit. Però es belluga amb una lentitud enervant, a ulls dels socis, i no acaba de concretar en realitats les seves promeses.
“El pacifisme és ara mateix un somni molt llunyà”, va afirmar aquests dies el vicecanceller i ministre d’Economia, el verd Robert Habeck. La guerra a Europa empeny els ecopacifistes cap al realisme, un gir que no és del tot nou en aquest partit. Ja va demostrar aquesta capacitat de maniobra en la seva primera experiència com a soci petit d’un govern federal alemany, entre el 1998 i el 2005, aleshores sota el canceller socialdemòcrata Gerhard Schröder. Al ministre d’Exteriors d’aleshores, el verd Joschka Fischer, li va correspondre ratificar la primera intervenció en una missió de combat de l’OTAN del seu exèrcit, als Balcans.
Els Verds no dubten que Ucraïna necessita armament, com tampoc no ho fan els tercers socis liberals. De cop, els aliats de Scholz volen marcar les pautes de comportament, mentre sobre els socialdemòcrates cau un xàfec rere l’altre, sigui des de Brussel·les, Washington o Kíiv.
A Scholz li ha reclamat que el visiti a Ucraïna el president Volodímir Zelenski. El mateix líder ucraïnès que va rebutjar fa alguns dies que s’hi acostés el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, també de la família socialdemòcrata i representant de la passada complicitat amb Moscou que Scholz no acaba de decidir-se a tallar. Steinmeier va ser ministre de la cancelleria amb Schröder i després d’Exteriors amb la conservadora Angela Merkel. De l’aliança d’interessos entre Schröder i Putin va néixer el gasoducte Nord Stream, clau de la dependència energètica actual d’Alemanya de Rússia. Als setze anys de Merkel al poder es deu la consolidació o amplificació d’aquesta dependència. Scholz, el continuador de tots dos excancellers, calla