Suècia gira a la dreta amb els ultres com a força emergent
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Magdalena Andersson va trigar tres dies a admetre el mandat de les urnes. En les eleccions parlamentàries del diumenge passat, el seu partit socialdemòcrata es va mantenir com a força més votada, amb el 30,4% dels vots, segons els resultats finals difosos ahir, però el bloc conservador avantatja l’aliança de centreesquerra que sostenia Andersson i, el més dur per a la resta dels partits, amb la ultradreta dels Demòcrates Suecs (SD) en el segon lloc.
Andersson presentarà avui la seva dimissió com a cap del govern, deu mesos després d’haver arribat al càrrec com a successora del seu company de partit, Stefan Löfven. Va esdevenir així la primera dona en aquest càrrec a Suècia. I, des d’aquesta posició, ha dirigit el país a demanar l’ingrés a l’OTAN, enmig de l’alarma nòrdica per l’agressió russa a Ucraïna.
Aquest gir de 180 graus en la política de seguretat sueca, que trenca amb dècades de neutralitat militar, ha pesat aparentment poc o gens en la campanya. El líder ultradretà, Jimmie Äkesson, ha capitalitzat la preocupació per la criminalitat i les guerres entre clans, identificada per aquest partit d’arrels neonazis com a “pròpia” dels districtes amb alta població immigrants.
L’SD d’Äkesson va aconseguir el 20,6% i, a més, va humiliar els conservadors del Partit Moderat d’Ulf Kristersson, en el tercer lloc amb el 19,1%. És un puntet i mig de diferència molt important. Per als ultres significa passar al primer lloc del bloc dretà, mentre que els conservadors dits clàssics han caigut a una posició que, teòricament, els condemnaria a ser socis menors.
Res no està sentenciat pel que fa al futur govern. El bloc dretà el formen, a més d’aquests dos partits, els liberals i els democristians. El cordó sanitari a la ultradreta ja no és estricte, però ningú vol Äkesson al govern i menys com a primer ministre. Si el líder radical es conforma a ser aliat “extern” pot haver-hi relleu al poder a favor del tercer, Kristersson. Però si aposta massa fort, es pot trencar la baralla. Al capdavall, en altres moments els democristians i altres partits de la dreta moderada han donat suport a la socialdemocràcia.
Magdalena Andersson va trigar tres dies a admetre el mandat de les urnes. En les eleccions parlamentàries del diumenge passat, el seu partit socialdemòcrata es va mantenir com a força més votada, amb el 30,4% dels vots, segons els resultats finals difosos ahir, però el bloc conservador avantatja l’aliança de centreesquerra que sostenia Andersson i, el més dur per a la resta dels partits, amb la ultradreta dels Demòcrates Suecs (SD) en el segon lloc.
Andersson presentarà avui la seva dimissió com a cap del govern, deu mesos després d’haver arribat al càrrec com a successora del seu company de partit, Stefan Löfven. Va esdevenir així la primera dona en aquest càrrec a Suècia. I, des d’aquesta posició, ha dirigit el país a demanar l’ingrés a l’OTAN, enmig de l’alarma nòrdica per l’agressió russa a Ucraïna.
Aquest gir de 180 graus en la política de seguretat sueca, que trenca amb dècades de neutralitat militar, ha pesat aparentment poc o gens en la campanya. El líder ultradretà, Jimmie Äkesson, ha capitalitzat la preocupació per la criminalitat i les guerres entre clans, identificada per aquest partit d’arrels neonazis com a “pròpia” dels districtes amb alta població immigrants.
L’SD d’Äkesson va aconseguir el 20,6% i, a més, va humiliar els conservadors del Partit Moderat d’Ulf Kristersson, en el tercer lloc amb el 19,1%. És un puntet i mig de diferència molt important. Per als ultres significa passar al primer lloc del bloc dretà, mentre que els conservadors dits clàssics han caigut a una posició que, teòricament, els condemnaria a ser socis menors.
Res no està sentenciat pel que fa al futur govern. El bloc dretà el formen, a més d’aquests dos partits, els liberals i els democristians. El cordó sanitari a la ultradreta ja no és estricte, però ningú vol Äkesson al govern i menys com a primer ministre. Si el líder radical es conforma a ser aliat “extern” pot haver-hi relleu al poder a favor del tercer, Kristersson. Però si aposta massa fort, es pot trencar la baralla. Al capdavall, en altres moments els democristians i altres partits de la dreta moderada han donat suport a la socialdemocràcia.