Pla Marshall per a Ucraïna abans del final de la guerra
Entre Brussel·les, Berlín, l’FMI i Kíiv, hi ha com a mínim coincidència en un punt: la guerra provoca a Ucraïna un forat financer mensual de 3.000 milions d’euros, ampliables a 5.000 milions en cas que Rússia intensifiqui els seus atacs contra infraestructures civils i objectius energètics. Són els diners que el país necessita per pagar els sous als seus mestres, soldats, policies i jubilats, a més d’arreglar carreteres i centrals elèctriques, recordava ahir des de la capital alemanya la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen. “Ajudar Ucraïna ara és ajudar un futur membre de la Unió Europea”, afegia el canceller alemany, Olaf Scholz, amfitrió de la Conferència Internacional d’Experts per a la Reconstrucció i la Modernització d’Ucraïna, convocada per la UE i pel G7, el grup de les set potències que Alemanya presideix aquest 2022.
Von der Leyen i Scholz volen impulsar un pla Marshall que, a diferència del que va viure Alemanya després de la derrota del nazisme pels aliats, no esperarà fins al final de la guerra. “L’ajut ha d’arribar ara i s’ha de mantenir a curt, mitjà i llarg termini”, segons Von der Leyen. A partir del gener, s’ha de tenir a punt un mecanisme regulador que faci que, mes a mes, es compensi amb ajut internacional aquest forat financer. La Unió Europea n’aportarà una tercera part, va dir la presidenta de la CE, sense precisar-ne els detalls.
Des de l’FMI hi ha el compromís de donar suport a Ucraïna també a curt, mitjà i llarg termini, segons va assegurar des de Berlín la seva directora general, Kristalina Georgieva. Però mentre que Von der Leyen parlava sobretot de suport sostenible i solidaritat, tant Scholz com Georgieva afegien als seus missatges el terme “seguretat jurídica” per als inversors, especialment l’empresa privada, i “supervisió”, pel que fa a la representant de l’FMI.
Ucraïna ha demostrat la capacitat de resistència a l’invasor i de mantenir-se com un país “que funciona” –a escala del Parlament i de l’administració pública, en tots els seus nivells--, va recordar el ministre de Desenvolupament Territorial, Oleksii Txernixov. Kíiv està compromesa amb la reforma interna que li reclama la UE, com a aspirant a ingressar al bloc comunitari, va assegurar per la seva banda Denís Xmihal, el primer ministre.
Els dos representants del govern ucraïnès van ser acollits amb aplaudiments a Berlín. També ho va ser la intervenció virtual del president Volodímir Zelenski. Però en l’ànim general es respirava un cert escepticisme sobre com es podrà articular aquest mecanisme que garanteixi, mes a mes, l’ajut financer que necessita Kíiv perquè el país continuï funcionant en temps de guerra i alhora convèncer els aliats de la comunitat internacional que, ara sí, aquests fons no s’escolaran pels forats de la corrupció.