La Xina i el carrer desafien els aliats pro Ucraïna
La Conferència de Seguretat de Munic (MSC) estava dissenyada aquest any, a punt de complir-se el primer aniversari de l’inici de la invasió russa, com una exhibició d’unitat d’Occident envers Ucraïna. La Xina, però, va trencar l’escenari en insistir en la seva proposta com a mitjancer davant Moscou –que el govern d’Olaf Scholz no vol ni sentir–, mentre al carrer més de deu mil persones protestaven amb banderes pro Vladímir Putin i contra la guerra, convocades per la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD).
“Continuarem fent esforços per aconseguir la pau a Ucraïna”, va dir des de la MSC Wang Yi, ministre d’Afers Estrangers xinès. “Hem de pensar amb calma què podem fer per aturar la guerra”, va insistir, i va assegurar que el seu país ha intentat des del principi que Rússia i Ucraïna s’asseguin a negociar.
Wang era dels pocs alts representants fora de l’àmbit dels països occidentals convidats a participar a la MSC. Rússia havia estat exclosa, segons havia informat el president de la conferència, Christoph Heusgen, que s’estrenava en aquest càrrec després d’haver estat assessor d’Angela Merkel –i representant, per tant, de la línia més conciliadora amb Putin mentre la política conservadora va ser cancellera, fins i tot malgrat l’annexió de Crimea, el 2014.
No va ser l’únic entre els assistents a Munic que sortia de la línia dels aliats europeus i dels Estats Units respecte a la guerra d’agressió de Rússia. “No és bo continuar discutint qui guanya i qui perd en una guerra. Tots hem perdut i qui perd en una guerra és la humanitat”, va dir la vicepresidenta colombiana, Francia Márquez, en una doble referència a la guerra civil del seu país i també a la que ara sacseja Europa. La resposta ha de ser la “desmilitarització”, hi va afegir. La paraula, que en un altre context tindria un suport majoritari, s’identifica ara com a suport indirecte a Rússia.
“Els països que es declaren neutrals afavoreixen Rússia”, segons el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Dmitri Kuleba.
La denúncia de Harris
La MSC ha estat dominada per les demandes de subministrament d’armes del seu país i els compromisos del canceller Scholz i el president francès, Emmanuel Macron, de respondre-hi. “Hem de fer justícia davant els horribles crims de guerra de Rússia”, va denunciar la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, la més alta representant de l’aliat transatlàntic a Munic, que va assegurar que es tracta de “crims contra la humanitat”, segons els EUA han pogut determinar formalment.
L’Amèrica Llatina
Les dissonàncies procedents de l’Amèrica Llatina no són noves ni sorprenents. En el seu recent viatge a l’Argentina i el Brasil, Scholz va veure’s confrontat amb la proposta del president Luiz Inacio Lula da Silva a favor de la Xina com a mitjancera. A Berlín, com a París o Brussel·les, no es considera aquesta opció. Europa i els Estats Units mostren cohesió, mentre que altres parts del món no semblen tan decidides a aïllar Putin.
Mentrestant, al centre de Munic la ultradreta va omplir els carrers amb banderes teòricament pacifistes, però que en el context actual són identificables com a prorusses. La ultradretana AfD era l’únic partit parlamentari alemany no convidat a la conferència de Munic