Exhibició d’unitat contra Putin
Per primer cop en anys, la Conferència de Seguretat de Munic no incloïa la presència de representants del Kremlin perquè no hi havien estat convidats. I, per primer cop des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, fa gairebé un any, a Olaf Scholz se’l veia disposat a assumir el lideratge de la resposta europea a la guerra desfermada pel president Vladímir Putin.
“Hem arribat a un acord per subministrar els tancs Leopard que necessita Ucraïna per a la seva defensa. I no entenc les demores per part d’aquells que abans ens pressionaven”, va dir el canceller, en una clara referència a les reclamacions de certs aliats –principalment Polònia– perquè donés llum verd a l’enviament d’aquests carros de combat i que, dues setmanes després, continuï sense concretar-se quan es farà.
Mentre Scholz es treia l’espina, el francès Emmanuel Macron descartava la marxa enrere: “No és l’hora del diàleg, perquè Rússia ha triat el camí de la guerra”, va dir, en el següent torn de paraula.
França s’ha mogut fins ara en les grans promeses i els compromisos de solidaritat amb Ucraïna. Però se situa entre els països aliats que no es decideixen a enviar els seus tancs, que, en el cas francès, serien els Leclerc. També s’ha desmarcat del primer moment en què semblava disposat a aportar avions de combat, potser aprofitant que els EUA tampoc no ho volen fer.
Scholz va aparèixer segur i convincent, en una conferència en què per part dels aliats transatlàntics s’espera avui la intervenció de la vicepresidenta Kamala Harris, mentre que per part del bloc europeu ho farà la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen. El canceller no ha de témer de cap de les dues retrets o indirectes, ja que la seva consigna ha estat sempre que qualsevol decisió s’ha d’adoptar per consens entre els aliats.
Washington i Berlín s’esforcen ara mateix a mostrar cohesió. Alemanya entrena ja al seu territori els soldats ucraïnesos, amb la perspectiva de lliurar els catorze Leopard2 promesos a finals de març. Per part nord-americana, no hi ha un calendari clar respecte als seus Abrams, el seu equivalent als tancs de fabricació alemanya.
Contribució alemanya
La Conferència de Seguretat s’havia obert amb un missatge virtual del president Volodímir Zelenski, un format que comença a ser l’habitual en trobades dels líders del món occidental i que en aquest cop era quasi obligat. El pròxim dia 24 és l’aniversari de l’inici de la invasió russa i, dos dies abans, s’espera a Varsòvia el president Biden. “Es diu que David lluita contra Goliat a la vora del riu Dnipro”, va dir Zelenski. “Vull corregir-ho: David no només lluita a la riba del Dnipro; també de l’Spree i del Sena”, hi va afegir, en referència als rius ucraïnès, berlinès i parisenc. De la pau a Ucraïna en depèn l’europea.
Ucraïna necessita “més velocitat” en els lliuraments d’armes, va recordar. Un missatge que, en altres moments hauria sonat a retret a Scholz, però que ara el reforçava. Al capdavall, Alemanya és el primer contribuent a escala de la Unió Europea en ajut humanitari, financer i d’armament a Ucraïna. En part, perquè li correspon com a gran potència europea. I, en part, com a mea culpa davant la dependència energètica de Rússia, que ha hagut de tallar acceleradament arran de la invasió a Ucraïna.