Mateusz Morawiecki, primer ministre polonès des del 2017 i candidat a la reelecció per al PiS EFE.
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
¿Es pot atacar en paral·lel Ucraïna i Rússia, tractar com a enemigues Europa i Alemanya, blindar-se contra l’asil i, per si encara queden forces, titllar de “nazi” la figura més internacional del cinema local? Sí, Polònia pot. O, si més no, això és el que practica la ultraconservadora Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski, al capdavant del govern polonès des de fa vuit anys i amb Mateusz Morawiecki com a primer ministre des del 2017.
La campanya per a les eleccions generals del 15 d’octubre ja es presentava com un exponent de l’hostilitat reconeguda envers Brussel·les. Més concretament, contra la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, responsable –per a Varsòvia– de successius expedients oberts contra aquest soci europeu, ja sigui contra la reforma del poder judicial o per fustigació al col·lectiu LGTBI i els mitjans de comunicació “crítics”. Que Von der Leyen sigui, a més, alemanya la refermava com a objectiu prioritari de les dèries de Kaczysnki, home fort de la política polonesa des de la mort del seu germà bessó i president del país, Lech Kaczynski, arran de la col·lisió de l’avió presidencial a l’aeroport rus de Smolensk, el 2012. L’ara vice primer ministre de Polònia i líder del PiS practica sense embuts l’antipatia envers qualsevol líder del país veí, al qual, a més de reclamar 1,3 bilions d’euros d’indemnitzacions pels estralls de l’ocupació nazi, responsabilitza actualment del diktat que, a parer seu, imposa Berlín sobre Brussel·les. L’últim episodi d’aquesta antipatia han estat les crítiques al canceller alemany, Olaf Scholz, per haver reclamat a Varsòvia l’aclariment de l’escàndol dels visats Schengen que presumptament s’han repartit sota suborns des de consolats polonesos a Àsia i Àfrica.
L’hostilitat contra Brussel·les fonamenta també la campanya contra el principal líder de l’oposició polonesa, el liberal Donald Tusk, que per al PiS és un agent europeu contra els interessos del seu país. Tusk va passar de primer ministre polonès a president del Consell Europeu el 2014. Ara aspira a recuperar el poder i trencar la via de l’euroescepticisme representat pel PiS.
Els atacs furibunds a Von der Leyen, a Scholz i a Tusk, considerat una “extensió” dels altres dos, eren previsibles. Tampoc ha sorprès que entre els enemics declarats del PiS hagi caigut la directora de cinema polonesa Agnieszka Holland, presidenta de l’Acadèmia del Cine Europeu. El ministre de Justícia, Zbigniew Ziobro, va comparar la seva darrera pel·lícula, La frontera verda, amb la propaganda nazi. La pel·lícula, premi especial del jurat en el Festival de Venècia, reflecteix els abusos i la corrupció de la policia fronterera polonesa.
Res en tot aquest entrellat d’hostilitats previsibles ha sorprès tant com el canvi de guió de Varsòvia envers Ucraïna. Polònia ha representat la línia de la màxima solidaritat i ajut a Ucraïna entre tots els socis europeus. Comparteix amb els estats bàltics la por històrica –i plenament justificada– a Moscou. Fins i tot abans de l’annexió de Crimea, el 2014, ja reclamava el reforçament del flanc est de l’OTAN. Amb l’inici de la invasió, ha defensat –i practicat– el lliurament d’armes a Ucraïna i ha estat, a més, el primer país d’entrada a la UE de milions de refugiats ucraïnesos.
Tot això va canviar amb la guerra del gra. Polònia i altres països de l’est europeu van veure com una agressió als interessos del seu camp el trànsit del cereal que Ucraïna exporta per la via terrestre, com a alternativa al bloqueig rus del mar Negre. El gra ucraïnès s’exporta a preus avantatjosos, afavorit pels ajuts europeus i de la resta de la comunitat internacional. Polònia en va prohibir la importació en interès dels seus agricultors. Manté aquest vet, com ho fan Hongria i altres socis regionals, malgrat les decisions en sentit contrari de Brussel·les.
El camp polonès té molt de pes electoral. Els sondejos indiquen que el PiS es mantindrà com a primera força amb un 36%, mentre que a l’oposició de Tusk –Plataforma Liberal– se li pronostica un 28%. Pel tercer lloc lluiten l’esquerrana Lewica, l’anomenada Tercera Via i el partit ultradretà Confederació. Aquest darrer és el més proper ideològicament al PiS. Fins i tot es considera que n’és una versió radicalitzada. Demana la prohibició total de l’avortament i una política encara més restrictiva per a l’asil que la practicada pel govern actual.
Els interessos del camp són ara la bandera del PiS, que a més va incorporar a la convocatòria electoral quatre consultes, una de les quals a l’entorn de la política migratòria de Brussel·les, que Varsòvia rebutja, com ha fet amb totes les propostes de Von der Leyen per a una reubicació dels demandants d’asil arribats a la UE. Polònia s’havia comportat com una mena de falcó antiasil en les successives grans crisis migratòries europees. Ara amenaça de retallar a partir de l’any vinent els ajuts al milió llarg d’ucraïnesos acollits al seu territori.