L’oposició polonesa té la majoria, però li falta la clau
L’endemà de la jornada electoral a Polònia va servir per confirmar el que minuts després de tancar-se els col·legis, diumenge a la nit, van assenyalar els sondejos a peu d’urna: que el partit governamental Llei i Justícia (PiS) es manté com a primera força i que el bloc opositor del liberal Donald Tusk té la nova majoria parlamentària. Amb un 80% del vot escrutat, el partit del primer ministre, Mateusz Morawiecki, obtenia el 36,6% dels suports, mentre que la Plataforma Cívica (PO) de Tusk queda en el 29,4%.
El PiS tindrà previsiblement 196 diputats dels 430 de la cambra. Però no té els aliats que necessita per arribar a la majoria dels 231 escons. Tusk, en canvi, pot comptar amb els de la centrista Tercera Via, que, amb un 14,4% de les paperetes, tindrà uns 60 escons, i també amb l’esquerrana Lewica, amb un 8,3% i 30 escons.
A Tusk li surten els comptes, mentre que Morawiecki i el líder del seu partit, Jaroslaw Kaczynski, no tenen aliats. L’únic grup que podria fer costat al PiS és la ultradretana Confederació, que va quedar en un 7,2%. Aquest partit és una barreja entre radicals de diversa mena –inclosos prorussos–, neoliberals i els anomenats llibertaris. Sempre ha dit que anava per lliure, però es considerava un aliat “potencial” per al PiS. Encara que fes un pas en favor dels ultraconservadors, el PiS no en té prou.
El president del país, Andrzej Duda, que va accedir al càrrec com a candidat del PiS, té ara la paraula. Des de la seva oficina es va assegurar la nit electoral que, d’acord amb la “Constitució i la tradició” del país, l’encàrrec primer per formar govern correspon al PiS. Sembla que Polònia s’endinsa en un panorama semblant al que té l’Estat espanyol, amb un cap d’estat que afavoreix els conservadors o ultres malgrat que no sumin una majoria.
Els terminis són llargs. Ara Duda disposa d’un mes fins a la sessió constituent i, després, de catorze dies més per designar el seu candidat. Després s’entra en una roda de votacions que es podrien allargar fins al desembre. Si hi ha un segon designat, aniríem a després de Nadal.
S’obre un període de negociacions i pactes, amb el PiS més enfadat que mai. Juntament amb la convocatòria, se celebrava diumenge un referèndum, amb quatre consultes impulsades pel PiS. Dues es referien a la política migratòria. La més destacada era la que demanava al ciutadà el no als acords migratoris de la Unió Europea (UE). Concretament, a la reubicació segons el mecanisme articulat per la “burocràcia europea”, com especificava la pregunta. L’objectiu del PiS era legitimar a les urnes el seu rebuig. Formava part de la línia de confrontació que ha mantingut amb la UE i que ha marcat els vuit anys que ha estat en el poder.
La participació en les generals va assolir un rècord, un 73%, el màxim en temps democràtics a Polònia. El referèndum, però, va quedar per sota del 50% de participació, el mínim necessari per ser vinculant. Una derrota difícil de pair per al PiS.