Scholz tanca l’aixeta a la migració
Mig govern del canceller Olaf Scholz busca atreure els treballadors estrangers que reclama el món econòmic, mentre que l’altra meitat s’afanya a reduir l’entrada d’immigració irregular o expulsar-ne els qui ja són al país. Al primer bloc pertanyen el ministre del Treball, Hubertus Heil, socialdemòcrata com Scholz, i el titular d’Economia, el verd Robert Habeck. L’altre bloc el domina la ministra de l’Interior, la també socialdemòcrata Nancy Faeser, que, setmana a setmana, presenta plans per accelerar les deportacions de migrants sense possibilitats de ser reconeguts com a refugiats. També viatja a tercers països, com ara el Marroc, a la recerca d’acords per facilitar-ne l’expulsió i reclama dels socis europeus un repartiment equitatiu dels qui han entrat pel seu territori però acaben a Alemanya.
Hi ha un munt de xifres confrontades en aquest canvi de paradigma a Alemanya, el país que el 1992, amb el conflicte als Balcans, amb la gran crisi migratòria de 2015 i des de la invasió d’Ucraïna més refugiats ha acollit del total de socis de la UE. Als anys seixanta i setanta del segle passat, el mercat laboral alemany absorbia migrants amb contractes de treball de Turquia, l’Estat espanyol, Portugal, Grècia i Itàlia. Ara, s’estima que Alemanya necessita uns 400.000 d’extracomunitaris cada any per resoldre la manca de personal tant de la gran indústria com de la petita empresa, del sector sanitari, els serveis, l’hostaleria, les escoles i les llars d’infants.
En aquesta situació, podria sorprendre les presses per tancar l’aixeta a la migració. El problema és, d’una banda, econòmic i, de l’altra, polític.
La ultradreta és la segona força en intenció de vot, amb tendència a l’alça. Alemanya tancarà el 2023 en recessió, o una contracció del 0,4 % del PIB. La integració dels refugiats és una aposta a llarg termini. Del milió i mig de demandants d’asil acollits per Alemanya entre el 2015 i el 2016, només un terç s’ha integrat en el mercat laboral. El percentatge és encara més baix entre el milió d’ucraïnesos arribats arran de la invasió russa, malgrat que poden accedir automàticament al permís de residència i treball.
La integració és cara, els obstacles burocràtics són molt alts i les càrregues sobre els municipis que els acullen, enormes. Scholz va qualificar d’històric l’acord aconseguit amb els poders regionals el 6 de novembre passat, després d’una nit maratoniana. Consistia, bàsicament, en un repartiment de càrregues millorat per als municipis: 7.500 euros anuals per cada refugiat acollit al seu territori. Substituirà la partida global de 3.700 milions d’euros que fins ara es distribuïa entre els lands (estats federats) i els municipis.
El cap de l’oposició conservadora, Friedrich Merz, reclama més retallades, fins i tot una reducció als subsidis per als refugiats, una reclamació compartida pels socis liberals del canceller. I també que s’accelerin les deportacions d’uns 50.000 migrants, inclosos sol·licitants d’asil rebutjats, radicals islàmics i membres de clans criminals. Alguns tenen ordre d’expulsió des de fa més d’un any, però no es pot fer efectiva per raons humanitàries o perquè el país d’origen els rebutja.
Mentrestant, la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) presumeix de marcar l’agenda tant del govern com de l’oposició conservadora, que fins ara mantenen el cordó sanitari entorn dels radicals.