Les mentides dels ultres escalfen la cursa pel poder a Alemanya
La campanya per les eleccions alemanyes ha entrat en una dinàmica nova enmig de l’escàndol per la capacitat de mentir sense vergonyes de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) els dubtes sobre si, malgrat tot, no pot sortit afavorida davant de l’elector. El suport declarat de l’amo de les xarxes i assessor designat de Donald Trump, el magnat Elon Musk, a la candidata de l’AfD, Alice Weidel, va quedar palès en un xat potser grotesc, però que en la dinàmica de la desinformació present pot tenir efectes no calculats. El canceller Olaf Scholz buscarà aquest dissabte el màxim suport del seu Partit Socialdemòcrata (SPD), en un congrés destinat a ratificar-lo formalment com a candidat, malgrat que els sondejos no li donen perspectives de reelecció. El favorit de les enquestes, el conservador Friedrich Merz, afinarà també la seva estratègia en una reunió de la seva CDU, com a representant de la dreta moderada determinada a impulsar la reactivació econòmica d’una Alemanya en recessió.
Els comentaris d’aquest divendres en els grans mitjans de referència deixaven constància de les mentides difoses per Weidel en la conversa d’una hora i quart, en anglès, amb el seu més poderós aliat, Musk. La mentida més flagrant de la candidata ultra era la relativa a Adolf Hitler, que segons ella era un “comunista”. Ho fonamentava en l’argument que el nom del partit que liderava era “nacionalsocialista”, origen del terme “nazi”. Això va més enllà de la manipulació o afany tergiversador, recordava el diari Der Tagesspiegel. El règim nazi, com el d’altres aliats feixistes europeus, va enviar a camps de concentració i assassinar els comunistes i socialistes, a més de jueus, homosexuals i gitanos. També és rotundament fals, recordava la televisió alemanya ARD, que l’antisemitisme provingui preferentment de l’esquerra, tenint en compte que el nazisme va buscar el seu extermini i que milions de jueus van morir a l’Holocaust.
A les mentides sobre la història alemanya proferides des d’un partit, l’AfD, vinculat al neonazisme s’hi van ajuntar altres afirmacions comunes entre les dretes radicals europees, com ara que la Unió Europea censura la llibertat d’expressió o que la migració ha fet disparar els índexs de criminalitat. Tot plegat forma part de la narrativa ultradretana a la qual Musk dona suport a través de la plataforma X o altres mitjans, gràcies al seu poder acumulat com a multimilionari i que amplificarà amb Donald Trump de nou a la Casa Blanca.
L’espectre parlamentari alemanya sent refermada la necessitat de mantenir aïllat l’AfD. A finals d’any, fins i tot abans que Musk declarés que l’AfD és l’únic partit que pot salvar Alemanya, ja havien subscrit un document en què es comprometien al joc net en la campanya fins als comicis generals de 23 de febrer. El signaven les cúpules socialdemòcrata, del bloc conservador, així com els verds, els liberals i l’Esquerra. Fora van quedar-ne tant els ultres de Weidel com la nova esquerra populista de Sahra Wagenknecht, tot i que en aquest cas no va ser per voluntat d’excloure-la, sinó per decisió interna d’aquest partit.
El cert, però, és que en les darreres setmanes l’AfD ha guanyat algun puntet en els sondejos i que ara està en el 20% d’intenció de vot. El bloc de Merz, que al desembre estava en la primera posició amb un pronòstic del 33%, ara ha baixat al 29%. I els socialdemòcrates de Scholz continuen sense aixecar el vol: estan encallats entre el 15% i el 17%, perseguits pels verds. Als liberals, exsocis de coalició de Scholz que van dinamitar l’aliança de govern i precipitar les eleccions, se’ls situa per sota del mínim del 5% necessari per tenir representació parlamentària. El mateix horitzó es dibuixa per al partit de Wagenknecht, que després d’escindir-se i deixar malmesa l’esquerra clàssica podria acabar fora del Parlament.
Scholz no s’ha desviat del seu curs. Es presenta com a líder del centre assenyat, que practica la contenció en els subministraments d’armes a Ucraïna, però que és alhora el segon aportador després dels Estats Units en ajut militar, humanitari i financer al país agredit pel president rus, Vladímir Putin. Al mateix temps, ha llançat aquests dies un parell d’advertències a Trump, a qui ha recordat que les fronteres són inviolables i també que les decisions sobre la despesa en defensa corresponen al seu govern.
El primer missatge era una resposta a l’aldarull provocat pel president electe dels Estats Units, amb la seva pretensió de “comprar” el territori autònom danès de Groenlàndia i no descartar l’ús de la força militar o econòmica per aconseguir-ho. Una provocació sense precedents entre aliats de l’OTAN, com són Washington i Copenhaguen. El segon missatge s’adreçava a la reclamació de Trump d’invertir en defensa fins al 5% del PIB. Alemanya està entre els socis que se situen en el 2%. Els bàltics o Polònia pugen per sobre del 3%, mentre que altres socis, com l’Estat espanyol, encara no compleixen ni aquest objectiu del 2% consensuat fa més de deu anys en la cimera atlantista de Gal·les.
Merz divideix la seva estratègia entre la promesa de reactivar l’economia i la de frenar l’arribada de migrants irregulars. Responsabilitza de la recessió que pateix Alemanya “el pitjor ministre d’Economia” que ha tingut el país, segons ell. És a dir, el ministre de Scholz i ara candidat dels verds, Robert Habeck. I en matèria migratòria es compromet, si arriba a la cancelleria, a possibilitar les expulsions en calent des de les fronteres alemanyes. Dins el seu bloc, els conservadors bavaresos de la CSU exclouen fins i tot una coalició amb els verds. Merz, més prudent, només s’hi mostra contrari. La dreta moderada de Merz no considera, però, un gir com el que han fet els populars austríacs aquesta setmana passada, que ha col·locat l’ultradretà Herbert Kickl en camí de la cancelleria de Viena.
El partit de Kickl, l’FPÖ, va guanyar les eleccions del passat mes de setembre, però havia quedat fora de les negociacions de coalició per manca de socis potencials. Durant tres mesos es va estar negociant una aliança entre conservadors, socialdemòcrates i liberals, sense resultats positius. Ara l’encarregat de buscar una majoria i liderar el següent govern és Kickl, amb els populars com a socis. Una fórmula que, ara per ara, és impensable a Alemanya, per molt que Weidel faci campanya com a candidata a la Cancelleria.
Mentre els socialdemòcrates de Scholz i els conservadors de Merz preparen els seus congressos i reunions d’aquest cap de setmana en formats previsiblement ordenats i sense convulsions, l’AfD de Weidel es concentrarà a la ciutat saxona de Riesa, un nucli dur per al neonazisme alemany. Les autoritats locals han preparat un dispositiu policial reforçat davant la perspectiva d’una batalla campal amb manifestants d’esquerres com les que acostumen a acompanyar els congressos dels ultres alemanys.