Test de resistència contra els ultres
Atacs a ganivetades o atropellaments múltiples comesos per refugiats, una ultradreta “animada” des dels Estats Units pels homes més poderosos del món i una Alemanya en recessió, on creix la precarietat: aquest és el còctel explosiu amb què se celebren aquest diumenge les eleccions generals al país més poblat de la Unió Europea (UE). Una Alemanya on encara es defensa el cordó sanitari a la ultradreta i on la dreta moderada de Friedrich Merz sembla tenir assegurada la reconquesta de la cancelleria perduda amb la fi de l’era Angela Merkel.
Els sondejos s’han mantingut gairebé clavats des de fa mesos. A la Unió Cristianodemòcrata i la Unió Socialcristiana de Baviera (CDU-CSU), el bloc de Merz, se’ls pronostica un 30% dels vots; a la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) d’Alice Weidel, un 20%; i als socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz, un 15%. Els verds, els socis que s’han mantingut fidels en la coalició de Scholz, tenen garantida la continuïtat al Parlament, amb un 14% de les paperetes. Fins i tot poden esdevenir un factor clau en la negociació de la propera coalició de govern. És a dir, si l’aritmètica no fa possible una aliança entre conservadors i socialdemòcrates, sinó que es necessita un tercer soci. O, si surten els números, però Friedrich Merz prefereix l’opció de governar amb els ecologistes, malgrat haver responsabilitzat durant tota la campanya el seu candidat i ministre d’Economia, Robert Habeck, de la recessió que viu Alemanya des del 2023.
La resta dels partits estan a la corda fluixa. Els liberals de l’exministre de Finances Christian Lindner estan per sota del 5%, el mínim que garanteix la representació parlamentària. I el pols entre l’Esquerra clàssica de Gregor Gysi i l’escissió prorussa de Sahra Wagenknecht sembla haver-se decidit a favor del partit de tota la vida. Els sondejos, que fa uns mesos veien l’Esquerra formada pels postcomunistes de Gysi i la dissidència socialdemòcrata per sota del 5%, els col·loquen ara fins al 8%. En canvi el de Wagenknecht s’ha enfonsat per sota d’aquest llistó mínim. És un partit híbrid, que es diu d’esquerres, però que no dubta a votar amb els ultres si es tracta d’endurir la llei migratòria.
Són uns 59 milions d’electors els convocats avui a les urnes i, malgrat que les tres posicions primeres semblen definides, tot pot dependre de si entren o no els petits. El nou Parlament (Bundestag) tindrà només 630 diputats, uns cent menys que l’anterior. La reducció d’escons es deu a una reforma destinada a aprimar la cambra. Un escó de més o de menys pot fer possible o no una coalició determinada. El sistema electoral alemany es basa en una fórmula mixta. La meitat de la cambra surt del repartiment proporcional d’escons segons els vots a la llista dels partits i l’altra meitat s’atorga al guanyador de cada districte.
La victòria que es dona per segura a Merz pot ser sòlida o pot derivar en un problema de governabilitat. Alemanya, fins ara, ha estat un país mestre quant a coalicions que semblaven impossibles. El fracàs del tripartit entre Scholz, verds i liberals és un cas extrem de rivalitats internes i manca de lideratge. A escala regional, fins i tot allà on ha guanyat l’AfD, com el land Turíngia, s’han trobat solucions creatives per deixar fora de les tasques de govern els ultres.
Merz ha mantingut durant tota la campanya que no governarà amb el suport dels ultres, ni directament ni indirectament. El vots d’Alemanya, el país més poblat d’Europa, és una mena de test de resistència entre les forces democràtiques i uns ultres recolzats des de l’altra banda de l’Atlàntic per Donald Trump i els dos homes forts del seu equip, el magnat del sector tecnològic Elon Musk i el vicepresident J.D. Vance, tots dos entusiastes simpatitzants de Weidel, la candidata a la cancelleria d’AfD.
Un atac antisemita a una campanya tòxica
L’atac contra un bilbaí de 30 anys, comès per un refugiat sirià que volia “matar jueus”, va acabar d’enrarir el clima polític en una campanya marcada per un seguit d’atemptats comesos per refugiats, uns pendents d’expulsió i els altres legalment al país. Les primeres alarmes van sonar el juny passat, quan uns dies abans de les europees un afganès va matar a ganivetades un policia. A l’agost, un refugiat sirià que havia esquivat la deportació, va matar tres persones a Solingen en un atac reivindicat per Estat Islàmic. Va passar a l’oest del país, però el cas va afectar la campanya de les regionals de l’est alemany, on la ultradreta va obtenir uns resultats rècord.
El govern d’Olaf Scholz va engegar immediatament les primeres deportacions d’afganesos amb delictes greus. Al desembre, ja amb la campanya engegada per a les generals, un cotxe va irrompre en un mercat nadalenc i va matar sis persones. En les darreres setmanes hi ha hagut un seguit d’actes semblants.
És molt difícil, o impossible, que tot plegat no escalfi una campanya en què la ultradreta guanya punts sigui com sigui. Siguin atacs reals o estadístiques manipulades sobre criminalitat entre estrangers que no estan confirmades per dades reals de la policia. L’atac de divendres tenia tots els elements possibles per accentuar la mala maror contra els refugiats: un atac a ganivetades contra un visitant al monument on es recorda els jueus assassinats pels nazis. Un espai obert dia i nit, on reflexionar i recordar aquelles víctimes, per decisió de l’arquitecte que el va dissenyar, Peter Eisenman. Potser en els temps que corren aquesta idea és cada cop més complicada d’aplicar. Ahir, els 19.000 metres quadrats amb 2.710 blocs de formigó estaven acordonats per la policia.