domingo, 1 de junio de 2025

Bofetón para el alcalde perfecto

Les eleccions presidencials poloneses deixen pràcticament empatats europeistes i ultres 


 - Berlín

Les elec­ci­ons a la pre­sidència de Polònia van dei­xar pràcti­ca­ment empa­tats el cor­rent euro­pe­ista, repre­sen­tat per l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, i l’ultra­na­ci­o­na­lisme del can­di­dat de Llei i Justícia (PiS), Karol Naw­rocki. Un 50,3% va obte­nir el can­di­dat libe­ral i com­pany de par­tit del pri­mer minis­tre Donald Tusk, segons el son­deig a peu d’urna de la tele­visió pública polo­nesa TVP. El seu rival, con­si­de­rat el suc­ces­sor natu­ral del pre­si­dent sor­tint, Andr­jez Duda, es va que­dar en un 49,7%.

Caldrà espe­rar als resul­tats con­so­li­dats, que pro­ba­ble­ment s’anun­ci­a­ran avui, per saber-ne el gua­nya­dor. De moment, s’han acom­plert els pronòstics d’empat amb què s’havia arri­bat a la recta final de la cam­pa­nya d’aquests comi­cis pre­si­den­ci­als.


Bipolaritat


Els dos can­di­dats repre­sen­ten dues visi­ons antagòniques de la mateixa Polònia actual, l’euro­pe­ista i la ultra­con­ser­va­dora. Trzaskowski havia estat el més votat en la pri­mera ronda, tot i que amb un avan­tatge mínim d’un punt sobre Naw­rocki. Teòrica­ment, el can­di­dat del PiS tenia més pos­si­bi­li­tats d’atreure’s el vot de la nova i més radi­ca­lit­zada dreta lli­bertària que és Con­fe­de­ració, el par­tit que lidera Slawo­mir Ment­zen, una figura omni­pre­sent a les xar­xes soci­als.

L’alta par­ti­ci­pació de la pri­mera volta, un 68%, era un rècord en elec­ci­ons naci­o­nals recents a Polònia. A la segona es va arri­bar fins i tot al 72,8% de par­ti­ci­pació, el que els experts atri­bu­ei­xen a la mobi­lit­zació en favor del carismàtic Trzaskowski.

L’expec­tació per aques­tes elec­ci­ons anava més enllà de la mateixa Polònia. La lluita pel poder estava entre dues posi­ci­ons dre­ta­nes, la libe­ral i euro­pe­ista de l’alcalde i l’euro­escèptica del PiS. Una victòria de Trzaskowski sig­ni­fi­ca­ria alli­be­rar l’actual govern del pri­mer minis­tre, el també libe­ral Donald Tusk, del blo­queig amb què fins ara topen els seus grans pro­jec­tes i que prové pel pre­si­dent Andr­zej Duda, cap d’estat des del 2015. El PiS havia estat la força més votada en les elec­ci­ons par­la­mentàries del 2023, però Tusk va esde­ve­nir, ales­ho­res, cap del govern al front d’una coa­lició d’ampli espec­tre unida per desig d’aca­bar amb els vuit anys de domini dels ultra­con­ser­va­dors. Mal­grat la victòria d’ales­ho­res, Tusk no ha pogut com­plir les seves pro­me­ses elec­to­rals, com ara aixe­car la pro­hi­bició casi total a l’avor­ta­ment, pel blo­queig que imposa el PiS a través del seu pre­si­dent lle­ial, Duda.