La Nobel de la Pau absent més present
“¿Vendrá María Corina?” era, des de dimarts al vespre, la frase més escoltada a Oslo. Especialment al Grand Hotel, el lloc on acostumen a allotjar-se els guanyadors del premi Nobel, els seus familiars, l’entorn polític i, per descomptat, els mitjans de comunicació. També s’escoltava pels carrers de la capital noruega, on s’havien arribat milers de veneçolans procedents de mig Europa i fins i tot de Miami. “Mi corazón me dice a ratos que vendrá. Luego lo descarto. Salir de Venezuela es muy peligroso para María Corina, pero volver ahí si sale de donde está sería imposible para ella. Y no piensa exiliarse”, explicava María, una veneçolana resident a Osnabrück, a Alemanya, i de visita a Oslo amb una amiga alemanya. Totes dues s’havien plantat el dia abans al Grand Hotel amb l’esperança de veure arribar la líder de l’oposició. Totes dues eren el matí de dimecres amb la bandera de Veneçuela, davant l’ajuntament de la capital noruega, el lloc on des de sempre té lloc la cerimònia del Nobel de la pau.
María Corina Machado, en la clandestinitat des de fa setze mesos, havia d’arribar a Oslo dimarts, per al que hauria estat la primera aparició pública des del gener del 2025. Però primer es va ajornar “unes hores”’ la conferència de premsa prevista, que finalment es va suspendre perquè no havia pogut arribar a Oslo. A primera hora del matí de dimecres, el director de l’Institut Nobel, Kristian Berg Harpviken, informava que no seria tampoc a la cerimònia, perquè continuava sense haver pogut arribar a Oslo. Qui llegiria el seu discurs, en anglès, seria la seva filla, Ana Corina Sosa. Deixava, però, la porta oberta a una visita, potser al vespre, potser l’endemà, ja que segons la mateixa Machado estava de viatge cap a Noruega.
A l’hora marcada, d’acord amb el protocol, entraven a la sala gran de l’ajuntament els representants del Comitè Nobel, amb el seu president, Jorgen Watne Frydnes, acompanyant la filla de l’homenatjada. Minuts després ho feien el rei Harald i la reina Sònia, seguits de l’hereu, Haakon, i la seva esposa, Mette Marit.
Entre el centenar de convidats hi eren uns quants líders de la dreta a l’Amèrica Llatina, entre ells, el president argentí, Javier Milei. I també Edmundo Gutiérrez Urrutia, el candidat que va enfrontar-se a Nicolás Maduro en les presidencials del 2024, ja que Machado estava inhabilitada, i que ara és a l’exili espanyol. Va ser el guanyador d’aquelles eleccions, segons les actes aconseguides per l’oposició i refermades per diferents estaments internacionals, amb un 67% dels vots. Maduro es va donar per reelegit i va engegar una de les seves operacions repressores contra els qui sostenien el contrari.
María Corina no va poder llegir el seu discurs a Oslo. En lloc seu va fer-ho la seva filla, resident a Nova York. L’absència de la premiada amb el Nobel donava encara més força al missatge contra la repressió del règim chavista que representa Maduro. Res no il·lustra millor la duresa d’una dictadura que el fet d’impedir sortir o entrar del país a qui s’hi oposa i resisteix, com ha estat fent Machado des de fa més de vint anys. María Corina és el símbol, la veu i el rostre de l’oposició veneçolana que, segons alguns, representa la via més radical, la que busca la sortida de Maduro i que no defuig l’aliança amb Donald Trump.
“Permeteu-me retre homenatge als nostres herois, als nostres presos polítics […] I també als líders del món que ens acompanyen”, deia María Machado, per boca de la seva filla. En uns moments en què el món assisteix als anuncis diaris de Trump d’una intervenció militar a Veneçuela o que s’ataca per aire les suposades barques del narcotràfic, sentir la Casa Blanca com una aliada es pot interpretar com legitimar les morts de compatriotes. “Si volem democràcia, hem d’estar disposats a lluitar per la llibertat”, va llegir Ana Corina.
La cerimònia va discórrer amb la solemnitat i puntualitat acostumades en aquests premis centenaris. Al carrer i a la sala continuava la pregunta: vindrà María Corina? Quan? El mateix Comitè Nobel havia difós un missatge de la líder opositora on assegurava, de nou, que era camí d’Oslo. “Esperamos tenerla aquí en unas horas”, deia la seva filla. Segons totes dues, més una tercera dona Machado, Corina Parisca, la mare de María Corina, també present a Oslo, fa dos anys que no es veuen. Noruega era el punt de trobada per una abraçada que aparentment ningú no sabia ben bé quan es produirà.