La Bahn: retards crònics i crispació
Gemma C. Serra - Berlín
Si de res s’avergonyeixen els alemanys és de la seva companyia de trens, la Deutsche Bahn (DB). L’estadística de puntualitat és baixa –només del 60% en els trens de llarg recorregut– i tampoc no són entre els més ràpids: la mitjana dels ICE, equivalent a l’AVE, és de 250 km/h. Els alemanys s’ho prenen amb resignació o ironia, com fa sovint el personal de la companyia quan informa per megafonia d’incidències, amb les més variades formulacions, o destacant quan arriben puntuals. Les indemnitzacions tampoc no són per tirar coets: es retorna el 25% del preu del bitllet a partir de dues hores de retard. I res no fa pensar en una millora ràpida. L’any passat es va engegar un pla de sanejament per als 39.200 kilòmetres de la xarxa alemanya. Entre enguany i l’any vinent hi ha programades 28.000 obres, el que vol dir més incidències i trams alternatius més llargs. Per les vies de la Deutsche Bahn circulen cada dia uns 7,6 milions de passatgers, sigui entre els trens de la mateixa companyia o d’alternatives privades, trens regionals o rodalies. I les conseqüències del mal servei no només repercuteixen en els viatgers, sinó també en els 200.000 treballadors de la DB. La crispació dels usuaris ha fet créixer l’estadística d’insults o agressions fins a una mitjana de cinc atacs físics diaris a revisors o personal d’estació. L’any passat hi va haver més de 3.000 delictes contra treballadors de la DB, 324 dels quals van ser agressions greus.