Noruega: alta gamma i preus de luxe
Anar en tren des de l’aeroport d’Oslo a la capital és submergir-se en allò que s’entén per confort nòrdic. Un endoll per cada seient, un wif que, a diferència del que passa a Alemanya, França o Espanya, sí que funciona, puntualitat gairebé impecable i una freqüència pròpia del metro urbà. Cada 10 minuts surt un tren, que et deixa al centre d’Oslo, a 50 kilòmetres, en 20 minuts. Tot plegat, és clar, té un preu: 22,5 euros per trajecte. Uns quatre cops més del que costa anar en tren a l’aeroport des del centre de Berlín o de Barcelona.
Noruega pot presumir, a més, de tenir els trajectes més espectaculars d’Europa pel que fa a vistes panoràmiques, sobretot si se surt d’Oslo i s’enfila cap al nord, a Trondheim, cap als fiords de Bergen o fins al cercle polar àrtic. A partir de mitjan 2026 entraran en servei a la companyia estatal VY un trens d’alta gama i última generació, amb butaques inclinables a l’estil dels de classe business als avions, vagons amb guarderia i tot tipus de comoditats per a persones amb mobilitat reduïda.
Val a dir que Noruega ha treballat de valent fins a arribar a disposar de la xarxa actual, d’uns 4.090 kilòmetres. L’orografia del país nòrdic és espectacular, però també complexa. La densitat de població és molt baixa, 15 habitants per kilòmetre quadrat. I invertir en xarxa ferroviària fora dels grans nuclis urbans és un repte que només s’ho poden permetre països amb conceptes de benestar com el noruec, on la riquesa generada pel petroli nodreix el fons sobirà més gran del món. I, mentre els noruecs gaudeixen dels trens més confortables i fiables de la regió nòrdica, els veïns finlandesos s’han de conformar amb nivells de fiabilitat i eficiència més semblants als polonesos.
Anar en tren des de l’aeroport d’Oslo a la capital és submergir-se en allò que s’entén per confort nòrdic. Un endoll per cada seient, un wifi que, a diferència del que passa a Alemanya, França o Espanya, sí que funciona, puntualitat gairebé impecable i una freqüència pròpia del metro urbà. Cada 10 minuts surt un tren, que et deixa al centre d’Oslo, a 50 kilòmetres, en 20 minuts. Tot plegat, és clar, té un preu: 22,5 euros per trajecte. Uns quatre cops més del que costa anar en tren a l’aeroport des del centre de Berlín o de Barcelona.
Noruega pot presumir, a més, de tenir els trajectes més espectaculars d’Europa pel que fa a vistes panoràmiques, sobretot si se surt d’Oslo i s’enfila cap al nord, a Trondheim, cap als fiords de Bergen o fins al cercle polar àrtic. A partir de mitjan 2026 entraran en servei a la companyia estatal VY un trens d’alta gama i última generació, amb butaques inclinables a l’estil dels de classe business als avions, vagons amb guarderia i tot tipus de comoditats per a persones amb mobilitat reduïda.
Val a dir que Noruega ha treballat de valent fins a arribar a disposar de la xarxa actual, d’uns 4.090 kilòmetres. L’orografia del país nòrdic és espectacular, però també complexa. La densitat de població és molt baixa, 15 habitants per kilòmetre quadrat. I invertir en xarxa ferroviària fora dels grans nuclis urbans és un repte que només s’ho poden permetre països amb conceptes de benestar com el noruec, on la riquesa generada pel petroli nodreix el fons sobirà més gran del món. I, mentre els noruecs gaudeixen dels trens més confortables i fiables de la regió nòrdica, els veïns finlandesos s’han de conformar amb nivells de fiabilitat i eficiència més semblants als polonesos.