El suïcidi d'un pres gihadista sacseja Berlín
A les imatges difoses dilluns del sirià Jaber Albakr, de 22 anys, amb el cap rapat, lligat amb un cable elèctric i reduït pels compatriotes que el van lliurar a la policia, va seguir ahir la notícia del suïcidi del presumpte gihadista a la presó on havia quedat preventivament reclòs. L'home que durant dos dies havia dut de cap la policia alemanya, que el buscava com l'enemic número u per a la seguretat del país, va aparèixer penjat amb la seva pròpia samarreta a la cel·la que ocupava des de dilluns a Leipzig (est del país), sota la sospita de preparar un atemptat de manera imminent, potser contra un dels aeroports de Berlín.
La jutgessa d'instrucció havia advertit que hi havia perill que se suïcidés i se l'havia posat sota vigilància. A la humiliació per les fotos difoses al diari més llegit d'Europa –el Bild– s'hi afegia que, amb la seva detenció, havia fracassat en el presumpte objectiu d'atemptar a Alemanya, amb el quilo i mig d'explosius que se li van trobar a casa seva, a Chemnitz. Els compatriotes que l'havien detingut, refugiats com ell, se'ls tractava a Alemanya d'herois, mentre que ell era un màrtir frustrat.
Estava sota vigilància, però sembla que no tan exhaustiva. Abans de morir penjat amb la samarreta, havia manipulat un endoll de la cel·la i trencat una làmpada, aparentment per pur vandalisme, explicava ahir el ministre de Justícia del land de Saxònia, Sebastian Gemkow.
Qui finalment el va trobar mort no era un dels funcionaris penitenciaris que feien la ronda, sinó una persona en pràctiques. Que no estigués en vigilància intensiva –en comptes de ser controlat cada 15 minuts se li passava visita cada mitja hora– es devia, segons Gemkow, al fet que la psicòloga que l'havia examinat no havia percebut “perill imminent de suïcidi”. Val a dir, però, que aquesta conclusió era fruit d'una única conversa sense intèrpret.
La sèrie de problemes o negligències que envolten el cas va arrencar abans del seu ingrés al departament hospitalari del penitenciari de Leipzig. Ja el cap de setmana, mentre la policia tenia assetjada la seva casa amb un fort dispositiu, se'ls va escapar a peu, primer, i després amb tren, malgrat l'alerta activada arreu del país. I molt abans, a mitjan any passat, uns quants mesos després d'haver arribat a Alemanya i haver-se registrat com a refugiat, va poder viatjar fins a Síria, via Turquia. “Què passa a Saxònia?”, era la pregunta persistent ahir en els mitjans alemanys, amb relació a la sèrie de pífies que envolten el cas, mentre es recordaven altres escàndols anteriors.
Males notícies a Saxònia
El més punyent de tots, les negligències que van envoltar els assassinats en sèrie de nou immigrants en gairebé deu anys comesos per un tercet de terroristes neonazi local, que no es van investigar convenientment fins que dos dels seus membres es van suïcidar, assetjats per la policia després d'un atracament.
L'estat federat de Saxònia és ara mateix una font continuada de males notícies. No només pel cas d'aquest presumpte gihadista d'origen sirià, sinó també pel clima de xenofòbia i l'empenta que ha pres la ultradreta en aquest land, la capital del qual, Dresden, és la ciutat on va néixer el moviment islamòfob Pegida.