Berlín s’acosta a l’Sputnik
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Si vols guanyar unes eleccions, compra vacunes. Aquesta sembla ser la consigna a Alemanya des que dimecres el líder bavarès, Markus Söder, va signar un precontracte per comprar 2,5 milions de dosis del vaccí rus Sputnik V. El seguia ahir el ministre federal de Sanitat, Jens Spahn, en anunciar que el govern d’Angela Merkel vol negociar un contracte bilateral amb el fabricant de Sputnik.
La condició és que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) doni el vistiplau a la vacuna russa. Fins ara, només han obtingut l’aprovació europea BioNTech-Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen. En aquest pas previ van coincidir Söder i Spahn. Alemanya no vol seguir l’exemple d’Hongria o Eslovàquia, on es vacuna de fa mesos amb l’Sputnik –i ara també amb la vacuna xinesa– sense esperar el llum verd del regulador europeu.
Söder, líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), és el candidat oficiós a liderar el bloc conservador de Merkel en les eleccions generals del setembre. El ministre Spahn és el principal aliat polític d’Armin Laschet, líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). No hi ha una data definida per a la designació del candidat conservador, que han de consensuar la CDU i la CSU bavaresa. Però el dretà Söder avantatja clarament en popularitat el centrista Laschet.
El grup parlamentari conservador s’ha de reunir aquest diumenge. De la reunió pot sortir-ne el full de ruta, a menys de sis mesos de les eleccions generals, després de les quals Merkel s’acomiadarà del poder.
Al marge de lectures de política interna, l’anunci alemany respecte a Sputnik V inclou un toc d’alerta a la Comissió Europea (CE). Alemanya està disposada a esperar el vistiplau de l’autoritat europea, però no una nova negociació de Brussel·les, que de moment no es planteja ni tan sols un precontracte amb la russa. Ursula von der Leyen, exministra de Merkel i presidenta de la CE, no s’ha lluït precisament en les negociacions amb els altres fabricants de vacunes.
Orgullosos de BioNTech
Fa dues setmanes, Merkel i els presidents francès i rus, Emmanuel Macron i Vladímir Putin, van mantenir una conversa telefònica per parlar de la vacuna, segons van informar fonts oficials de tots tres països. La condició era, ja aleshores, l’aval de l’EMA. A la Comissió Europea no se la va esmentar.
A Alemanya és una mena d’orgull nacional que BioNTech tingués la primera vacuna. Però és, també, la més cara i la més complicada de produir. BioNTech no depèn de si mateixa, sinó del seu soci als Estats Units, el gegant Pfizer, que no sempre dona preferència a la Unió Europea (UE). Amb BioNTech va haver-hi problemes de subministrament al principi, Moderna també està supeditada als designis del productor dels Estats Units i la credibilitat d’AstraZeneca pateix enmig de l’estira-i-arronsa dels riscos de trombosi. Paradoxalment, Alemanya s’ha posat les piles amb la vacunació des de Setmana Santa. Pocs dies després que Merkel i els poders regionals deixessin en suspens AstraZeneca per als menors de 60 anys, va activar-se una campanya massiva de vacunació. En comptes d’esperar la citació oficial, per correu, tothom per damunt dels 60 podia rebre la seva primera dosi d’AstraZeneca. Només calia demanar cita prèvia per telèfon –a Alemanya, gairebé res no funciona sense cita prèvia–, que a més rutllava amb prou eficiència –una altra cosa poc habitual en aquest país, on les hotlines són desesperadament lentes–. Per primer cop, dimecres es van injectar 640.000 dosis en un dia. Un salt quantitatiu, ja que fins ara el màxim estava per sota de les 400.000.
Des d’aquesta setmana, vacunen també contra la Covid els metges de capçalera, uns 35.000. Fins ara la vacunació es feia als 430 centres de vacunació del país, a més dels equips mòbils traslladats als geriàtrics i hospitals.
BioNTech es manté com la vacuna preferida, mentre que AstraZeneca és una mena de low cost. De la primera se n’han injectat 12,6 milions de dosis, de la segona, 5,5 milions i de la Moderna, 1,7 milions.
Entre totes tres, Alemanya, primera potència europea, només havia aconseguit fins ara injectar la primera dosi a un 13,8% de la població –del total de 83 milions d’habitants–; la segona l’han rebuda un 5,8%.
El govern de Merkel manté l’objectiu d’haver ofert la possibilitat de vacunar-se a tots els ciutadans fins a finals de l’estiu. És a dir, cap al 20 de setembre, uns dies abans de les eleccions generals.
Si vols guanyar unes eleccions, compra vacunes. Aquesta sembla ser la consigna a Alemanya des que dimecres el líder bavarès, Markus Söder, va signar un precontracte per comprar 2,5 milions de dosis del vaccí rus Sputnik V. El seguia ahir el ministre federal de Sanitat, Jens Spahn, en anunciar que el govern d’Angela Merkel vol negociar un contracte bilateral amb el fabricant de Sputnik.
La condició és que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) doni el vistiplau a la vacuna russa. Fins ara, només han obtingut l’aprovació europea BioNTech-Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen. En aquest pas previ van coincidir Söder i Spahn. Alemanya no vol seguir l’exemple d’Hongria o Eslovàquia, on es vacuna de fa mesos amb l’Sputnik –i ara també amb la vacuna xinesa– sense esperar el llum verd del regulador europeu.
Söder, líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), és el candidat oficiós a liderar el bloc conservador de Merkel en les eleccions generals del setembre. El ministre Spahn és el principal aliat polític d’Armin Laschet, líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). No hi ha una data definida per a la designació del candidat conservador, que han de consensuar la CDU i la CSU bavaresa. Però el dretà Söder avantatja clarament en popularitat el centrista Laschet.
El grup parlamentari conservador s’ha de reunir aquest diumenge. De la reunió pot sortir-ne el full de ruta, a menys de sis mesos de les eleccions generals, després de les quals Merkel s’acomiadarà del poder.
Al marge de lectures de política interna, l’anunci alemany respecte a Sputnik V inclou un toc d’alerta a la Comissió Europea (CE). Alemanya està disposada a esperar el vistiplau de l’autoritat europea, però no una nova negociació de Brussel·les, que de moment no es planteja ni tan sols un precontracte amb la russa. Ursula von der Leyen, exministra de Merkel i presidenta de la CE, no s’ha lluït precisament en les negociacions amb els altres fabricants de vacunes.
Orgullosos de BioNTech
Fa dues setmanes, Merkel i els presidents francès i rus, Emmanuel Macron i Vladímir Putin, van mantenir una conversa telefònica per parlar de la vacuna, segons van informar fonts oficials de tots tres països. La condició era, ja aleshores, l’aval de l’EMA. A la Comissió Europea no se la va esmentar.
A Alemanya és una mena d’orgull nacional que BioNTech tingués la primera vacuna. Però és, també, la més cara i la més complicada de produir. BioNTech no depèn de si mateixa, sinó del seu soci als Estats Units, el gegant Pfizer, que no sempre dona preferència a la Unió Europea (UE). Amb BioNTech va haver-hi problemes de subministrament al principi, Moderna també està supeditada als designis del productor dels Estats Units i la credibilitat d’AstraZeneca pateix enmig de l’estira-i-arronsa dels riscos de trombosi. Paradoxalment, Alemanya s’ha posat les piles amb la vacunació des de Setmana Santa. Pocs dies després que Merkel i els poders regionals deixessin en suspens AstraZeneca per als menors de 60 anys, va activar-se una campanya massiva de vacunació. En comptes d’esperar la citació oficial, per correu, tothom per damunt dels 60 podia rebre la seva primera dosi d’AstraZeneca. Només calia demanar cita prèvia per telèfon –a Alemanya, gairebé res no funciona sense cita prèvia–, que a més rutllava amb prou eficiència –una altra cosa poc habitual en aquest país, on les hotlines són desesperadament lentes–. Per primer cop, dimecres es van injectar 640.000 dosis en un dia. Un salt quantitatiu, ja que fins ara el màxim estava per sota de les 400.000.
Des d’aquesta setmana, vacunen també contra la Covid els metges de capçalera, uns 35.000. Fins ara la vacunació es feia als 430 centres de vacunació del país, a més dels equips mòbils traslladats als geriàtrics i hospitals.
BioNTech es manté com la vacuna preferida, mentre que AstraZeneca és una mena de low cost. De la primera se n’han injectat 12,6 milions de dosis, de la segona, 5,5 milions i de la Moderna, 1,7 milions.
Entre totes tres, Alemanya, primera potència europea, només havia aconseguit fins ara injectar la primera dosi a un 13,8% de la població –del total de 83 milions d’habitants–; la segona l’han rebuda un 5,8%.
El govern de Merkel manté l’objectiu d’haver ofert la possibilitat de vacunar-se a tots els ciutadans fins a finals de l’estiu. És a dir, cap al 20 de setembre, uns dies abans de les eleccions generals.
