Merkel creix, el SPD s’apaga
Gemma C. Serra
La canceller Angela Merkel va tornar de vacances, va enclaustrar-se amb els seus socis socialdemòcrates i va sortir-ne amb un missatge al país i al seu propi govern: „Ho estem fent molt bé, però no ens adormim, que queda mitja legislatura“.
La cap del govern va ficar-se a la reunió de clausura acabada d’arribar de Londres, on havia disfrutat com una nena petita veient com a l’estadi de Wembley la selecció alemanya, feta de suplents per lesions de les estrelles, humiliava l’anglesa de David Beckham per 2:1. Mentre ella reia i aplaudia, el premier Gordon Brown volia que se’l mengés la grada.
El fútbol va bé, l’atur baixa i baixa, l’economia creix i a sobre som capdavanters en el que ara per ara més preocupa el planeta: la lluita contra el canvi climàtic. De la reunio a Meseberg va sortir-ne el repte de reduir fins 2020 les emissions de CO2 en un 40 per cent respecte als nivells de 1990. Merkel vol demostrar que el seu compromís climàtic no són només paraules boniques per a les grans fites internacionals. De Meseberg van sortir-ne altres resolucions, com el compromís de defensar el lideratge mundial d’Alemanya com a motor exportador i d’endurir la lluita contra l’ultradreta. L’enrenou desfermat uns dies abans per la cacera a un poblet de Saxònia, a l’Est, de vuit indis assetjats per cinquanta alemanys suposadament „no neonazis“ ha activat d’alarma. „Es intolerable que als carrers d’Alemanya es pugui produir una situació així“, va dir Merkel, mentre els medis repetien les imatges dels indis ferits, acusant la policia d’haver-los tractat com a gossos i no haver actuar a temps.
Merkel va incluore el tema de la integració dels estrangers en l’agenda de Meseberg i es va deixar mimar de nou com a líder cada cop més popular, mentre el Partit Socialdemòcrata s’enfonsa enquesta rera enquesta.
Kurt Beck, el líder socialdemòcrata, obtindria ara un 16 per cent, en cas d’elecció directa, davant el 55 per cent que dónen els sondeigs a Merkel. A Alemanya no hi ha elecció directa, pero la correlació de forces dels partits és també prou eloqüent: 40 per cent, per als conservadors, per 24 per cent per als socialdemòcrates.
Ningú, ni dins del SPD, no veu Beck com a candidat creỉble per a les generals següents, teòricament d’aquí dos anys. Els socialdemòcrates no tenen altre remei que aguantar a la gran coalició. Merkel ha imposat als seus una línea tan „social“ que més d’un es demana quin terreny li queda al SPD. I, a sobre, des de l’esquerra pressiona el ex-socialdemòcrata Oskar Lafontaine, amb el seu Partit de l’Esquerra. El SPD de Beck s’encongeix, els altres creixen.