Jürgen Boos, gestor voluntari de polèmiques polítiques
Gemma C. Serra
A Jürgen Boos, de 46 anys i director de la Fira de Fránkfurt des d’abril de 2005, no li espanten les polèmiques polítiques. „La Fira ha de ser política, no només un aparador del món editorial“, explicava fa uns dies, en una trobada amb medis estrangers. El „cas català“ l’ha deixat una mica sorprés, confessava, perquè des que la cultura catalana va ser escollida com a „convidada“ per a aquesta Fira de 2007 ha hagut de treballar amb tres consellers de la Generalitat successius i també amb tres directors de l’Institut Ramon Llull, fins trobar-se amb el format que li va donar l’actual titular, Josep Barballó. Es a dir, una presència d’escritors només en català, no pas d’altres que per a ell també entrarien en el concepte inicial, el que es va presentar encara amb el seu antecessor en el càrrec, Volker Neumann. Es a dir, amb escritors tant en català com en castellà.
Al marge d’això, de les absències d’escriptors en castellà –„sigui per no treure protagonisme a la cultura catalana, sigui perquè se sentien instrumentalitzats“, afegeix Boos-, el director està aparentment feliç amb la polèmica i les ingerències de la política a la seva Fira.
„Miri, cada any n’hi ha. Així ha estat i així probablement ha de ser. Així entenc jo que ha de ser la Fira de Frànkfurt i així espero que sigui la dels anys vinents“. Motius no n’hi han de faltar: la convidada de l’any 2008 serà Turquia, amb tot el seu component de confrontacions polítiques, culturals i religioses. Més complexa encara es perfila la del 2009, amb Xina. „M’han assegurat els seus organitzadors que entenen que hi haurà molt de llibre crític, que així ho accepten i que el país té una clara voluntat d’obrir-se a l’exterior“. A Turquia i Xina els seguirà Argentina, el 2010, presència que Boos vol que serveixi per restituir la literatura d’aquest país llatinoamericà al primer pla, després d’uns anys de certa indiferència en el context mundial.
Les explicacions del director sonen lògiques i fins i tot sinceres. La voluntat de fer una Fira „política“ no és una tasca exclusiva del país o cultura convidat, sinó que s’extén a la resta del programa. La Fira de Fràncfort que obrirà, per part catalana, el discurs de Quim Monzó, el dia 9, portarà presències de polítics com Joschka Fischer, ex-ministre d’Exteriors dels Vers alemanys retirat de la vida pública des que va pujar al poder Angela Merkel. També hi haurà un dels seus antecessors històrics, el lliberal Hans Dietrich Genscher i el titular actual del càrrec, el socialdemòcrata Frank Steinmeier. Boos vol, a més, que la Fira escalfi motors de cara a les properes presències turca i xinesa. En tots dos casos, la component política escapa als marges regionals o nacionals per entrar en la multilateralitat internacional.
Catalunya és comparativament un convidat „petit“, però això no vol dir que passi desapercebuda la polèmica entorn a les seves presències i absències. L’edició digital de „Der Spiegel“ es demanava la setmana passada fins a quin punt té un sentit, avui dia, mantenir aquesta tradició del „país convidat“ –en aquest cas, cultura- quan generalment s’aprofita la plataforma que dóna la Fira per a un aparador que va de l’exposició „turística“ a la autopresentació „sense sentit crític“.
Aquest medi recollia tot seguit una mena de panoràmica resumida del que era i és Catalunya, de la repressió de la seva cultura durant el franquisme i la situació actual. Apuntava, alhora, que 32 anys després de la mort de Franco sembla llunyana encara la distensió en la coexistència entre el català i l’espanyol.
„Singular i universal“, és l’eslògan triat per a presentar la cultura catalana a Fránkfurt. Serà la segona vegada en aquest any que Catalunya té dimensió de presència „protagonista“ en un esdeveniment multitudinari a Alemanya. El passat mes de juny, la fira de l’art contemporani Documenta, a Kassel, portava com a plat fort l’assistència de Ferran Adrià entre els seus artistes, en tant que revolucionari dels fogons. La seva intervenció es va quedar en simbòlica, almenys dins de Kassel, ja que la contribució artística d’Adrià va consistir en considerar „ElBulli“ com a part de la Documenta, malgrat els gairebé 2.000 quilòmetres que separen Kassel de la Costa Brava. Aquest cop, però, l’Institut Ramon Llull s’ha assegurat que la presència catalana no sigui precisament una cosa llunyana, elitista ni difícil de trobar, ja que de fa mesos ha dut a terme un programa d’actes, presentacions i estrenes teatrals a tota Alemanya, que arribarà el seu clímax en els dies de la Fira.
Fránkfurt, ball de xifres rècord
La Fira de Fránkfurt, en la seva globalitat, es presenta a sí mateixa com un nou ball de xifres rècord. Tindrà 7.300 expositors procedents de 110 paỉsos, els seus sis pavellons estaran en situació de „oberbooking“ i, com es ve dient de fa anys, té com a principal enemic la seva desmesura. Els editors i professionals del sector acaben extenuats i molts dels 2.500 actes paral.lels, repartits majoritàriament en els seus poquets cinc dies de vida –de la inauguració, el dia 9, a la cloenda, el 14 d’octubre- es queden en presència anòmina per manca de possibilitats materials de guanyar-se una mínima parcel.la de protagonisme.
La cultura catalana és un convidat „petit“ –efecte òptic agrandit pel fet de haver quedat encaixonada entre predecessors com l’India i els propers Turquia o la macropotència xinesa-, però sembla que ha quedat „contaminada“ per aquesta tendència a la sobredimensió.Els dotze milions d’euros que s’ha invertit en els seus estands i actes paral.les -140, segons el Ramon Llull- signifiquen un dels pressupostos més alts que es recorden a la Fira. El món àrab, el 2004, es va gastar cinc milions, com va fer Rússia un any enrera, mentre que quan els ha tocat el torn a paỉsos petits, com Lituània, el 2002, el cost es va reduir a 1,5 milions.
Un dels grans factors de creixement és precisament la indústria editorial xinesa, que tindrà 160 expositors, el que suposa un 30 per cent més que en l’edició anterior. Boos s’ha pres seriosament la polèmica entorn la presència catalana i diu haver-ne „aprés molt“, d’aquesta experiència. Sap que la millor manera de fer front a una crisi és treballar en la seva prevenció. La Fira vol ser més i més política, en els propers anys, i haurà de saber afrontar controvèrsies de gran impacte en el àmbit internacional, com és el cas de la censura, a Xina, i de la presència d’un país islàmic que truca a la porta de la UE, en el de Turquia. Seran, a més, dos convidats que complicaran una mica la vida a la Fira, per qüestions de seguretat. La Fira ja va viure un cas semblant en ocasió de la presència dels paỉsos àrabs i la qüestió de la seguretat torna intermitentment a la taula des del 11 de setembre de 2001. Però Boos ho assumeix amb determinació, fidel al seu principi de director d’un aparador editorial compromés amb la política.