Gemma C. Serra
La canceller alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre israelià, Ehud Olmert, van estrenar una nova bilateralitat. A partir d’ara, Alemanya i Israel mantindran consultes bilaterals regulars, un cop l’any, amb intervenció dels principals ministres respectius. La nova era s’enceta el proper 17 de març, amb un consell de ministres conjunt a Israel, coincidint amb el 60è aniversari de la fundació d’aquest Estat. A partir d’aleshores, els contactes entre els dos paỉsos estarà al mateix nivel, si més no sobre el paper, que les que Alemanya manté amb els seus principals socis i aliats, com França o Espanya.
Per Merkel, aquesta nova bilateralitat és un pas endavant en el reconoixement de la responsabilitat històrica que Alemanya, el país de l’Holocaust, té envers Israel i també una manera de mirar cap al futur i aprofundir en les relacions a tots els nivells.Ara bé, una cosa és institucionalitzar unes relacions bilaterals aprofundides, una altra cosa és fins quin punt aquestes consultes bilaterals tindran l’abast de las franco-alemanyes, dos socis amb molts comuns denominadors geopolítics i interessos econòmics, a més d’històrics.
Les relacions bilaterals de tu a tu tenen molt a veure amb el diàleg d’igual a igual i el dret a la crítica. L’Alemanya d’avui, si més no l’oficial, manté una relació d’absoluta prudència envers Israel. La crítica a accions determinades del govern d’Olmert, o dels seus antecessors, ha estat sempre tenyides amb aquest concepte de „responsabilitat històrica“ i la por de no caure en declaracions que algú pogués entendre com prova d’antisemitisme.
Es possible, en aquest contexte d’auto-contenció, parlar de relacions bilaterals normalitzades? L’Alemanya de Merkel no s’ha tallat a l’hora de criticar Guantànamo, posem per cas, per molt que això pugués molestar a un altre soci prioritari. Però amb Israel calla.
En la mateixa confererència de premsa, a Berlín, on tots dos explicaven aquesta nova bilateralitat, Olmert insistia que Israel no s’aturarà en la lluita antiterrorista. Demanada Merkel sobre si creia que les sancions d’Israel als palestines no era excessiu per als habitants de Gaza, la canceller es va limitar a dir que la violència havia d’aturar-se. I respecte a Iran, Olmert deia que no „excloia“ l’opció militar, mentre Merkel insistia en la via diplomàtica i la recerca d’una nova relació de confiança per parlar amb Teheran.