martes, 26 de febrero de 2008

Guerra asimétrica


Freundschaftspins Deutschland LiechtensteinLa mediàtica razzia antimilionaris

Gemma C. Serra

Alemanya, amb 81 milions d’habitants, ha declarat la guerra a Liechtenstein, amb 35.000 selectes residents. La superpotència d’Angela Merkel no vol tolerar que el microestat actuï com a paradís fiscal on se li escapen milers de milions d’euros. Mentre tota Europa tractava de calmar els ànims encesos als Balcans, la canceller va obrir un nou focus de tensió al cor del continent. Un principat de 164 kilòmetres quadrats que fa la guitxa a la Hisenda alemanya. „No vull fer un ultimàtum, perquè tots volem un diàleg constructiu“, va dir Merkel. Però Liechtenstein ha de canviar i els temps corre, va afegir.
Tot va començar amb un CD que els serveis secrets de Merkel van comprar per cinc milions d’euros a un informant. Dins hi havia, amb noms i cognoms, informació comprometedora per a un miler de ciutadans alemanys, tots clients del LGT, el banc de Liechtenstein propietat de la família del príncep Alois. Immediatament després va començar a tota Alemanya l’anomenada razzia contra els milionaris. Es a dir, els empresaris, artistes, esportistes o senzillament rics que formen la clientela del banc d’un príncep discret, a qui no coneixia ni la premsa del cor.
Poques vegades s’havia vist tan enfadat l’hereu del Principat. El que fa Alemanya és una vergonya, impròpia d’un estat civilitzat, va dir l’aristòcrata. Com s’atreveix Alemanya a fer servir el seu espionatge per pagar lladres que han robat informació a un altre Estat de dret estranger.
Merkel va perdre el seu aire conciliador de sempre i es va animar: el que ha de fer Liechtenstein és adequar les seves lleis als estandarts europeus i impedir que els seus bancs „animin“ la clientela a l’evasió fiscal. Prou d’hermetisme bancari, prou de blanqueig de diner.
Merkel no es va tallar davant el seu homòleg de Liechstentein, Otmar Hasler, un polític de qui tampoc ningú coneixia fins aquesta setmana, però que justament en ple escàndol per l’afer del CD tenia una cita a Berlín amb la canceller. El que no hauria passat d’una reunió amb foto de família va esdevenir el gran imàn mediàtic de la setmana. Mentre la resta del món es mirava Cuba o el Kosovo, a Alemanya els informatius només tenien ulls per a Hasler. La retirada de Fidel passava a segon terme, mentre el Príncep Alois i el seu emissari Hasler es menjaven les portades. I, de passada, continuaven les razzies antimilionaris per les ciutats amb més acumulació de rics del país: Hamburg, Múnich i Frànkfurt.