Els dèspotes petitons
Gemma Casadevall
Hi ha qui triomfa sense ajustar-se al guió. Mentre polítics i sociòlegs alerten de l’evolució demogràfica a paỉsos de baixíssims índex de natalitat, com Alemanya, d’altres semblen voler fer desistir els poquets que s’animen a tenir fills. Aquest és el cas del psiquiatre infantil Michael Winterhoff i el seu „Warum unsere Kinder Tyrannen werden“ –„Per què els nostres fills esdevénen tirans“, a Güterloher Verlagshaus-, en el tercer lloc dels llibres de no ficció més venuts. Els fills no són criaturetes simpàtiques que ens arreglen el dia amb un somriure, sinó dèspotes malcriats que dominen els pares, els exprémen i els prenen el pél.
Els nens d’avui no se subjecten a les regles que els pertocaria. La tendència a voler ser vistos pels fills com el „co.lega“, no com l’adult repressor, ha precipitat el que Winterhoff qualifica de „fi de la infantesa“.
S’equivoca qui pensa que aquesta tesi no té cap possibilitat d’èxit en un món en qué el nen és sobretot víctima –de maltractaments, precarietat social, malalties…-. Winterhoff no només ocupa espais preferents en les llistes dels més venuts –potser un munt d’adults martiritzats el llegeixen en secret-, sinó que a més ha desfermat un allau de pares que surten de l’armari i busquen el consell d’aquest professor de Bonn. El popular diari „Bild“ ha dedicat a la tirania infantil una sèrie d’articles que incloia una consulta telefònica amb Winterhoff. Hi havia qui explicava exemples dels seus dèspotes domèstics –del tipus „el meu nen es menja les ungles, què faig“ o „la meva nena vesteix de negre i escolta música horrible“-, d’altres plantejaven qüestions serioses, com l’autisme i la violència escolar. Tot un maremàgnum de tiranies. La fi de la infantesa.
El món per la finestra. Suplemento de Cultura, AVUI