El "no" irlandés, visto desde Varsovia

Fins i tot un Kaczynski pot tenir raó

Gemma C. Serra
 

Fins i tot un Kaczynski pot tenir raó. Si més no, la seva. Lech Kaczynski, president de Polònia i l’únic dels bessons polonesos que continua al poder –l’altre, Jaroslaw, va quedar degradat per les urnes a cap de l’oposició- va trencar de nou la precària baralla europea en dir que no ratificava el Tractat de Lisboa. Senzillament, perquè no té sentit fer-ho, mentre Irlanda no digui que sí, va explicar. Ès igual que ell mateix hagi signat el document i que el Parlament de Varsòvia l’hagi aprobat aquest abril. Una cosa és signar i l’altra ratificar, diu el bessó supervivent.

Kaczynski, un euroescèptic consagrat, va revalidar així el títol mai realment perdut de maldecap europeu i va fer agafar la primera enrabiada de Nicolas Sarkozy com a president de torn de la UE. Des del Parlament polonès fins a Sarkozy, i evidentment també la Comissió Europea, tothom va aixecar la seva veu per intentar fer tornar a l’ordre Kaczynski. Se li demanava que reflexionés, que reconsiderés i, en definitiva, que no afegeixís un nou conflicte al seu historial.
El Kaczynski l’ha tornada a fer, és el pensament general. Ell se sent injustament tractat, com sempre. El no irlandès existeix, encara que la resta de la UE hagi decidit d’ignorar-lo. I Polònia no és l’únic país on hi ha un president que no vol ratificar. A Alemanya, el procés també ha quedat estancat. El seu president, Horst Köhler, tampoc no el ratificarà ara mateix, perquè hi ha pendent una demanda al Tribunal Constitucional del seu país. I a la República Txeca també hi ha recances a ratificar-lo per part d’un tercer president, Vaclav Klaus. Es a dir, que ja són tres, encara que els arguments siguin diferents.
Sense oblidar que tot plegat arrenca del no al Tractat original dels referèndums francès i  holandès, autèntic detonant de la crisi de la UE.
Per què, doncs, tothom es fica amb Kaczynski? Doncs perquè d’alguna manera s’ha evidenciat cert que l’amenaça continua, com més d’un va pronosticar al seu moment. El maldecap europeu no va acabar-se amb la derrota electoral del germà Jaroslaw i la pujada al poder de Donald Tusk. A sobre, podria ser que aquest cop Kaczysnki tingués una mica de raó en no veure el sentit a continuar endavant un procés, com si ningú en l’Europa dels 27 no hagués sentit el no irlandès. Una mica de raó, convenientment instrumentalitzada i barrejada amb totes les raons ja conegudes. Les seves i les del seu germà. Si un és el bessó supervivent, l’altre n’és el persistent.