Gemma C. Serra
La gestió de govern de Gusenbauer ha estat curta i marcada per la manca d’harmonia. A mitjans de juny, vista la situació de feblesa, va ser substituìt com a cap del SPD per Werner Faymann, que liderarà el SPD a les eleccions.
El detonant del altabaix amb els seus socis ha estat el canvi brusc de timó del canceller en política europea. Vist que al seu país el nivell de confiança en la UE és el més baix entre el total dels 27 socis –un 28 per cent, segons els sondeigs- a Gusenbauer se li va acudir d’anunciar que qualsevol canvi en els Tractats europeus se sometrà en el futur al poble, via referéndum.
Un anunci que arriba tard, perquè Àustria ja ha ratificat per via parlamentària el Tractat de Lisboa, empantanat després del no d’Irlanda i les recances esteses a altres estats membres. Gusenbauer volia demostrar sensibilitat cap al creixent euroescepticisme austríac, però el que ha fet és donar prova de feblesa política.
Sobretot perquè, al damunt, el camí triat per al seu anunci s’aparta del que manen els cànons polítics. Ho va fer amb una carta conjunta, d’ell i Faymann, publicada al diari sensacionalista „Kronen Zeitung“, canalitzador de l’euroesceptisme alpí. Començava amb un „Estimat editor“ i continuava amb un anunci que a hores d’ara no se n’acava d’entendre la conveniència.
Gusenbauer s’ha agenollat davant la premsa populista, concluen els comentaristes. És a dir, l’editor d’aquest medi, Hans Dichand, un periodista de tota la vida que porta mig segle al front del „Kronen“ i que des d’aquesta posició fa i desfà debats polítics i socials. Gusenbauer volia guanyar-se’l. I ha acabat perdent la credibilitat que li restava i també el soci conservador, que ha sabut escombrar cap a casa. La socialdemòcracia austríaca tem una desfeta a les eleccions de la tardor, mentre la ÖPV ja es veu ampliant el domini conservador al cor d’Europa i, per extensió, de les institucions comunitàries.