L’escut antimíssils, ara més que mai
Gemma C. Serra
Polònia s’ha repensat les seves recances a l’escut antimíssils que els Estats Units volen desplegar al seu territori i al de la República Txeca per protegir el món occidental d’un atac de l’Iran, de Corea o d’altres perills pitjors. De cop, el seu primer ministre, el lliberal Donald Tusk, ja no ho veu tan malament i parla de deixar-se ajudar per Washington en la modernització de l’exèrcit polonès.
El conflicte entre Geòrgia i Moscou, les imatges dels blindats rusos avançant per les carreteres i de la població civil fugint de casa ha precipitat aquest canvi de perspectiva de Tusk.
Fins ara, el primer ministre s’havia situat a les antípodes polítiques del seu president, el conservador i populista Lech Kaczynski, partidari des de sempre de l’escut i de tot allò de bo que pugui venir dels Estats Units. De cop, Tusk i Kaczysnki han parlat amb una sola veu i han criticat „l’imperialisme i procediments revisionistes“ de Moscou. Plegats com mai i fent costat el president georgià, Mijail Saakashvili, esdevingut símbol i víctima de la lluita de les ex-repúbliques soviètiques contra el poder militar que continua exercint Moscou.
Tusk ha donat un gir a la seva política contrària a l’escut antimíssils. No d’una manera categòrica, encara, però sí prou il.lustrativa de la por que s’ha encomanat entre els paỉsos de l’est d’Europa a la potència militar rusa.
El primer ministre polonès, home moderat al capdavall, i decidit a refrendar les iniciatives de la Unió Europea, va actuar amb discreció i sense desmarcar-se de la línia comuna dels seus socis. El president Kaczynski, en canvi, a qui mai no ha fet por això de topar amb Brussel.les, va aprofitar la tensió per recordar que ell ja ho deia, que Moscou és i serà un perill.
Es va ficar la capa del líder solidari i es va arribar a Tiflis per fer costat Saakashvili no només amb paraules, sinó amb imatges explícites. Acompanyat de tres socis més de la UE, els líders de les Repúbliques Bàltiques –Letònia, Estònia i Lituània-, més d’un altre que voldria ser-ho, Ucraỉna, el president polonès va improvisar de cop un grup fins ara poc vistós i no sempre tan compacte de paìsos que necessiten un escut protector Made in USA.
Sigui per protegir-se de l’Eix del Mal, sigui perquè ho vegi Moscou, principal enemic de qualsevol instrument militar que signifiqui reforçar la presència dels EUA a l’est d’Europa que un dia va ser seu.
El conflicte entre Geòrgia i Moscou, les imatges dels blindats rusos avançant per les carreteres i de la població civil fugint de casa ha precipitat aquest canvi de perspectiva de Tusk.
Fins ara, el primer ministre s’havia situat a les antípodes polítiques del seu president, el conservador i populista Lech Kaczynski, partidari des de sempre de l’escut i de tot allò de bo que pugui venir dels Estats Units. De cop, Tusk i Kaczysnki han parlat amb una sola veu i han criticat „l’imperialisme i procediments revisionistes“ de Moscou. Plegats com mai i fent costat el president georgià, Mijail Saakashvili, esdevingut símbol i víctima de la lluita de les ex-repúbliques soviètiques contra el poder militar que continua exercint Moscou.
Tusk ha donat un gir a la seva política contrària a l’escut antimíssils. No d’una manera categòrica, encara, però sí prou il.lustrativa de la por que s’ha encomanat entre els paỉsos de l’est d’Europa a la potència militar rusa.
El primer ministre polonès, home moderat al capdavall, i decidit a refrendar les iniciatives de la Unió Europea, va actuar amb discreció i sense desmarcar-se de la línia comuna dels seus socis. El president Kaczynski, en canvi, a qui mai no ha fet por això de topar amb Brussel.les, va aprofitar la tensió per recordar que ell ja ho deia, que Moscou és i serà un perill.
Es va ficar la capa del líder solidari i es va arribar a Tiflis per fer costat Saakashvili no només amb paraules, sinó amb imatges explícites. Acompanyat de tres socis més de la UE, els líders de les Repúbliques Bàltiques –Letònia, Estònia i Lituània-, més d’un altre que voldria ser-ho, Ucraỉna, el president polonès va improvisar de cop un grup fins ara poc vistós i no sempre tan compacte de paìsos que necessiten un escut protector Made in USA.
Sigui per protegir-se de l’Eix del Mal, sigui perquè ho vegi Moscou, principal enemic de qualsevol instrument militar que signifiqui reforçar la presència dels EUA a l’est d’Europa que un dia va ser seu.