Adorno, l’objecte de desig

Gemma Casadevall

Theodor Adorno, pare de l’Escola de Frànkfurt, sembla que no va ser fascinació sexual el que va sentir quan una estudiant es va obrir la camisa en mig d’una classe i li va ensenyar els pits, en plena explosió de la revolta del 68.  La noia pretenia provocar el professor, que d’ideòleg anticapitalista havia passat a catedràtic ranci, contrari als excessos d’uns estudiants que, posats a divinitzar, idolatraven Ho Chi Minh. Diuen que el cor malalt d’Adorno es ressentir de l’ensurt. Un any després va morir d’un infart.
Treinta anys abans, Adorno sí va ser objecte sexual continuat i obsessiu per a algú:  el seu padrí filosòfic, Siegfried Kracauer. „Aquests dies estic sentint un amor tant torturant envers tu que crec que no ho podré suportar“, li escribia Kracauer, de 34 anys, al jove „Teddie“, de 19.
Eròtica homosexual, continguda en algunes de les 269 cartes, d’una correspondència que s’enceta el 1923 i acaba el 1966, amb la mort de Kracauer.
Adorno, jove i aventurer, va jugar a deixar-se admirar, diu Wolfram Schütte, l’editor de la correspondència publicada per Suhrkamp. Mentre Kracauer li demanava a Teddie que deixés plantada la seva noia, Gretel, aquest experimentava amb el seu poder de fascinació. És clar que les cartes no s’escriuen per a ulls de tercers i que no és això tampoc tot el que abasten trenta anys de correspondència. N’hi ha una altra, per exemple, en què Adorno recomana al seu amic, a París, que torni a Alemanya on tot és „en ordre i tranquil“. Aquesta carta és d’abril de 1933, poc després d’arribar Hitler al poder, de que Adorno fos inhabilitat per a la docència pels seus orígens jueus i s’exiliés.
La correspondència inclou picabaralles filosòfiques de dos col.legues que s’esbatussaven intel.lectualment. Però, és clar, el que  queda és el to de la primera carta del mestre a l’estudiant de 19 anys, l’objecte del seu desig.
El món per la finestra. Suplement de Cultura, Avui