3.000 pàgines amb Heiner Müller
Gemma Casadevall
El alemanys celebren amb passió els cumpleanys dels altres, fins i tot els d’aquells que ja no en compleixen perquè són morts. A finals de desembre li va tocar el torn a l’ex canceller socialdemòcrata Helmut Schmidt –que sí és al món dels vius-, a qui amb motiu dels 90 anys es van dedicar suplements i monogràfics, consagrats a mostrar-lo com a icone d’estabilitat i lucidesa en temps de crisis. Les seves memòries –„Ausser Dienst“, „Fora de servei“- són des de fa setmanes la primera posició als llibres de vendes, seguides unes quantes posiciones més avall per les de seva esposa, Loki, també de 90 anys i amb que formen un d’aquells matrimonis clònics.
Ara li ha tocat a un dels qui ja no celebren res, el poeta i dramaturg Heiner Müller, que si no hagués mort el 1995 compliria aquest gener 80 anys. Motiu clar per recordar aquest altre icone, amb el seu puro, el vas de whisky a la mà i xerrant. De Hitler, de Stalin, de la vida a l’Alemanya comunista, dels nazis del Tercer Reich i dels d’ara.
Müller, l’hereu de Bertolt Brecht i del seu teatre, la Berliner Ensemble, va dedicar-se en els últims anys de la seva vida més a parlar que no pas a escriure. Va mimar el seu „glamour“ d’intel.lectual arribat de l’Est a l’Alemanya reunificada, idolatrat i temut pels seus comentaris en llargues converses intoxicades pel fum del seu puro. Ara, Suhrkamp ha tret els tres últims volums dels dotze que l’editorial dedica a la seva vida i obra, en aquest cas íntegrament classificables com a „converses“. Són 3.000 pàgines, on parla de tot. I que ara, en aquests temps complexes, serveixen a la fantasia periodística per imaginar-se’l explicant al món el naufragi del capitalisme i la fragilitat que amaga el carisma de Barak Obama. Així se l’evoca aquests dies, xerrant després de mort, en un cumpleanys virtual.
Ara li ha tocat a un dels qui ja no celebren res, el poeta i dramaturg Heiner Müller, que si no hagués mort el 1995 compliria aquest gener 80 anys. Motiu clar per recordar aquest altre icone, amb el seu puro, el vas de whisky a la mà i xerrant. De Hitler, de Stalin, de la vida a l’Alemanya comunista, dels nazis del Tercer Reich i dels d’ara.
Müller, l’hereu de Bertolt Brecht i del seu teatre, la Berliner Ensemble, va dedicar-se en els últims anys de la seva vida més a parlar que no pas a escriure. Va mimar el seu „glamour“ d’intel.lectual arribat de l’Est a l’Alemanya reunificada, idolatrat i temut pels seus comentaris en llargues converses intoxicades pel fum del seu puro. Ara, Suhrkamp ha tret els tres últims volums dels dotze que l’editorial dedica a la seva vida i obra, en aquest cas íntegrament classificables com a „converses“. Són 3.000 pàgines, on parla de tot. I que ara, en aquests temps complexes, serveixen a la fantasia periodística per imaginar-se’l explicant al món el naufragi del capitalisme i la fragilitat que amaga el carisma de Barak Obama. Així se l’evoca aquests dies, xerrant després de mort, en un cumpleanys virtual.
El món per la finestra. Suplement de Cultura, Avui