El discret encant del Bundespräsident
Gemma C. Serra
El proper dissabte Alemanya escolleix el seu Bundespräsident. L'elecció coincideix amb el 60 aniversari de la fundació de la República Federal Alemanya (RFA), cosa que dóna ocasió per recordar per què a aquest president europeu no el vota el poble, sinó l'Assemblea Federal, que es reuneix cada cinc anys exclusivament per escollir el màxim càrrec representatiu del país. Es un format per 1224 membres: els diputats del Bundestag, més representants enviats per la cambra alta (Bundesrat) i un grapat de ciutadans que van d'atletes, cantants, editors, escriptors i actors a gent com Doris Schröder-Köpf, l'esposa de l'ex canceller Gerhard Schröder. Els designen els “länder” -estats federats- i representen el poble no votant.
“El càrrec de Bundespräsident no té pes legislatiu, està per damunt dels partits polítics i per tant no hi ha campanya electoral. Així ho fixa la Constitució, nascuda del que vam aprendre de la República de Weimar i el Tercer Reich. Alemanya és una democràcia parlamentària, no presidencial”, explicava aquests dies Gesine Schwan, l'aspirant del Partit Socialdemôcrata (SPD).
Schwan, de 66 anys, socialdemòcrata de tota la vida, politòloga i sense experiència en cap càrrec polític, intentarà de nou el que no va aconseguir a les presidencials de 2004: imposar-se a Horst Köhler, l´'ex cap del Fons Monetari Internacional (FMI), conservador com Angela Merkel, que des de fa cinc anys ocupa aquest càrrec màxim càrrec representatiu de la màxima potência europea.
Els comptes no donen a Schwan possibilitats. Entre conservadors, aliats lliberals i altres afins Köhler té 614 vots -un per damunt de la majoria absoluta-. Però mai no se sap què acabaran fent aquesta colla d'atletes i artistes que representen el poble. Schwan diu que la cursa està oberta. Qui sap si, l'endemà del seu cumpleanys, el dia 22, Alemanya es llevarà amb cancellera conservadora i presidenta socialdemòcrata.
Els altres dos rivals no compten: són Peter Sodann, ex comisari d'una sèrie de televisió que es presenta per l'Esquerra, aglutinant de poscomunistes i ex socialdemòcrates. I Frank Rennicke, un cantant ultradretà que té assegurats els quatre vots d'aquests més de 1.200 que corresponen als escons de la ultradreta a un parell de “länder”.
L'elecció ha de ser per majoria absoluta a les primeres rondes. A la tercera guanya la majoria simple. I és aquí on Schwan té la petitíssima opció, si l'Esquerra la vota en bloc i algún atleta, també.
L'elecció no treurà el poble al carrer, però ocuparà l'atenció d'aquest jornada en que se celebren el 60 anys de la RFA, primer aniversari rodó d'un any poblat de commoracions històriques: a l'octubre li tocaria el torn als 60 anys de la dissolta República Democràtica Alemanya (RDA) i al novembre als 20 de la caiguda del Mur.