La guerra de Merkel

 

CONTROVÈRSIA · La matança de civils afganesos en un bombardeig alemany deriva en un joc creuat d'acusacions de mentides PROBLEMES · El govern, de crisi en crisi des de la reelecció de la cancellera

Gemma C. Serra

Mentre els soldats alemanys maten (i moren) a l'Afganistan, l'equip d'Angela Merkel viu la seva pròpia guerra al Parlament. Sobre el ministre de Defensa, l'aristòcrata Karl-Theodor zu Guttenberg, cauen les acusacions de mentider. L'altre home fort del govern, el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, admet que no sap com s'ho farà per rebaixar, fins al final de la legislatura que acaba de començar, el dèficit més gran de la història alemanya des de la II Guerra Mundial.

L'oposició bull i demana caps per les "mentides" de Qonduz, el bombardeig del setembre en què van morir 142 persones, la meitat civils. Guttenberg es treu de la butxaca el manual d'autodefensa i recorda que, d'una banda, ell no n'era el responsable -sinó Franz-Josef Jung, que arran de l'escàndol va dimitir, quan ja havia canviat a ministre de Treball-, i que de l'altra, no va ser informat pel cap de l'estat major, Wolfgang Schneiderhan, que va caure pel cas de Qonduz, juntament amb el secretari d'Estat de Defensa Peter Wichert.
L'honor de l'aristòcrata contra el del militar. Schneiderhan no està disposat a deixar que li embrutin l'historial i ha passat a l'ofensiva: Guttenberg menteix, diu. Se'l va informar del que havia passat a Qonduz quan ho va demanar, assegura.
El noble bavarès, fins fa dos mesos l'estrella del govern de Merkel i de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), va perdre els nervis al Bundestag (Parlament) entre les escridassades de l'oposició. Ni ell ni Merkel no estan acostumats a aquest tracte parlamentari. Però una cosa és governar en gran coalició, i una altra amb una oposició real. A Merkel, teòrica dona de ferro, se la veu cansada davant una legislatura que es percep més turbulenta que l'anterior -una mena de lluna de mel amb el poder-, mentre Guttenberg rebusca una redefinició del que està passant a l'Afganistan. Tots dos hauran de comparèixer al gener davant la comissió parlamentària que investiga els fets de Qonduz, i aleshores hauran de tenir clar quan van estar informats d'un bombardeig sota comandament alemany, que primer es va vendre com una acció contra els talibans que pretenien atemptar contra una base alemanya, i s'ha vist com una operació ofensiva amb un objectiu diferent: liquidar els talibans.
És la guerra. Ho és? La qüestió va més enllà d'un problema terminològic. Pel Parlament, renovat recentment, la missió a l'Afganistan és una operació d'"estabilització". Jung, mentre va ser ministre de Defensa, mai no va utilitzar el terme guerra. De fet, cap dels seus antecessors no ho havia fet mai, en referir-se a les missions internacionals amb participació alemanya. Guttenberg es va estrenar amb un acostament a la paraula tabú i va dir que s'estava en una fase ofensiva "semblant a la guerra". La implicació alemanya en operacions ofensives a la zona és creixent, com ho són també les demandes de tropes del president dels EUA, Barack Obama.
Tabús trencats
En els últims deu anys, els successius governs alemanys han trencat tabús i s'han acostat gradualment al terme guerra. Al tàndem Gerhard Schröder i Joschka Fischer els va tocar trencar el seu i, al damunt, al capdavant d'una coalició socialdemòcrata-ecologista, en donar llum verda el 1999 a la primera participació de soldats alemanys en una missió de combat des del 1945, contra l'antiga Iugoslàvia. Després, la participació de soldats alemanys en missions arreu del món ha deixat de ser l'excepció i a l'Afganistan ja formen el tercer contingent, després dels EUA i el Regne Unit.
És la guerra? Pel que fa a l'Afganistan, tard o d'hora s'haurà d'admetre davant el ciutadà que, efectivament, els soldats als quals periòdicament visiten els ministres de Defensa passen el Nadal i la resta de l'any en guerra.

• Imprimir

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 10. Dilluns, 21 de desembre del 2009