Merkel se la juga avui en l'elecció del president alemany
El candidat de la CDU és el favorit per rellevar el dimitit Köhler
Wulff s'enfronta al carismàtic opositor Gauck
Tot i que els alemanys viuen aquests dies pendents del Mundial de Sud-àfrica, la seva selecció avui no juga i les dues cadenes de la televisió pública transmetran un enfrontament insòlit: l'elecció del president que ha de substituir Hort Köhler, dimitit un mes enrere. Els dos equips són les files de la cancellera Angela Merkel, impulsora de la candidatura al càrrec del baró regional Christian Wulff, el primer ministre de la Baixa Saxònia, contra la renascuda aliança entre socialdemòcrates i verds, que presenta el carismàtic Joachim Gauck, un teòleg dissident de l'etapa de l'Alemanya comunista, que deu el seu bon nom a la feina feta durant l'era de Helmut Kohl, quan s'encarregava dels arxius de la STASI després de la caiguda del Mur. Gauck és un home a qui els alemanys consideren un model d'integritat.
Mai l'elecció d'un president de la República, un càrrec representatiu, havia desfermat tanta expectació. Es tracta d'una elecció de conseqüències que podrien ser dramàtiques per a Merkel. L'elecció de Wulff, amb reputació d'estrateg molt més dur del que dibuixen les seves formes amables, es donava per segura quan la cancellera el va designar com a solució ràpida a la sorprenent dimissió de Köhler per unes declaracions que vinculaven les missions de l'exèrcit a l'estranger amb interessos econòmics del país. Merkel va voler tapar la tempesta de mala sintonia amb el cap d'Estat, també de la CDU que ella presideix, amb la designació d'un successor fàcil en un temps rècord.
L'Assemblea Federal
¿Pot perdre la votació, Wulff, que amb 51 anys seria el president més jove del país? La lògica diu que no, perquè la coalició que lidera Merkel té una vintena de vots de més a l'Assemblea Federal –una cambra mixta formada pels 622 diputats de la cambra baixa del Parlament, el Bundestag, més un nombre igual d'enviats dels lands–, però Wulff no les té totes.
En una situació de feblesa permanent com la de Merkel tot es percep com a dramàtic. Els grans mitjans de comunicació han enaltit la figura de Gauck fins a fer la impressió que realment és un home imprescindible per al país. La seva designació es va interpretar com un autogol de Merkel, perquè si no fos el candidat de l'oposició hauria recolzat amb passió aquesta figura de l'Est, com ella, pastor protestant, com el seu pare, i capaç de fer discursos savis. Aquesta és la feina amb què s'identifica un bon president: tocar la fibra al ciutadà en situacions solemnes i aixecar-li la moral en temps de crisi. A més, té la funció de ratificar lleis, qüestió que es diu que va ser el motiu real de la dimissió de Köhler, exresponsable de l'FMI i disconforme amb els plans anticrisi de Merkel.