Merkel, postatòmica
L'adéu a l'energia nuclear decretat per la cancellera alemanya després de la tragèdia de Fukushima desferma la guerra entre el consorcis energètics
El país busca la fórmula menys costosa d'adaptar-se a la nova línia governamental
Els consumidors canvien d'hàbits i tots els subministradors ecològics van a l'alça
Els grups empresarialsse senten estafats,
perquè es va pactar un tancament esglaonat
Ni tan sols els quatre gegants –teòrics grans perjudicats per la decisió de Merkel de fer marxa enrere al seu plan de perllongar la vida de les plantes– no estan d'acord en com han de reaccionar a aquesta mesura. RWE, el segon després d'EON, es planteja invertir en plantes atòmiques veïnes –Polònia i Holanda, segons revelava aquests dies Der Spiegel– per no renunciar a aquesta font d'energia dita barata. EnBW, que es reparteix la resta del domini amb Vattenfall, diu que està compromès de sempre amb les renovables, tot i que reclama del govern “impulsos” inversors per compensar els efectes del canvi precipitat.
No hi ha xifres fiables de quins seran els costos de l'apagada accelerada. Fins a finals de maig no està previst que les dues comissions paral·leles que preparen la qüestió –una d'ètica, l'altra tècnica– facin les seves recomanacions al govern sobre el calendari que s'ha de seguir. El ministre d'Economia, el lliberal Rainer Brüderle, va llançar fa uns dies la xifra de 2.000 milions d'euros anuals; el diari Süddeutsche Zeitung l'apujava a 3.000 milions; i Der Spiegel pronosticava que, passi el que passi, qui pagarà la factura serà el consumidor, amb un encariment qualificat de moderat, d'1,5 cèntims per quilowatt hora.
L'adéu a l'energia nuclear passarà factura tant al ciutadà corrent com als consorcis, advertia el ministre de Medi Ambient, Norbert Röttgen, a Der Spiegel. “Tots hi haurem d'aportar la nostra part, perquè no hi ha un camí daurat a l'energia del futur”, diu el polític, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. No hi ha marxa enrere, perquè Fukushima ha mostrat fins a quin punt “són altíssims els costos, en cas de catàstrofe”, diu Röttgen. No només pel que fa a vides humanes o danys materials, sinó a les conseqüències ecològiques que se'n deriven, recorda.
Aquest va ser l'argument que va determinar Merkel, dos dies després de la catàstrofe japonesa, a ordenar la desconnexió dels set reactors més antics del país –d'un total de 17– i a paralitzar la llei que havia aprovat el seu govern, pocs mesos enrere, per prolongar-ne la vida una mitjana de 12 anys.
Els consorcis se senten estafats. El 2000 van pactar amb l'aleshores govern socialdemòcrata-verd de Gerhard Schröder un tancament esglaonat, de manera que la darrera central quedés desconnectada el 2022. El pla va sobreviure la primera legislatura de Merkel, en coalició amb els socialdemòcrates. A la seva reelecció, ara amb els liberals com a socis, va seguir la llei per a prolongar-ne la vida aquests 12 anys de mitjana, a canvi de la introducció d'una taxa –que haurien de pagar els consorcis– que havia de reportar a les arques públiques 3.000 milions d'euros l'any.El president de RWE, Jürgen Grossmann, àlies el Dinosaure perquè és el darrer defensor de l'energia atòmica a Alemanya, acusa el govern de fer-los perdre milions amb aquests desconcertants canvis d'estratègia. La seva assemblea general, la setmana passada, va quedar emmarcada entre protestes dels antinuclears, que van bloquejar l'entrada a l'accionariat i van interrompre el discurs de Grossmann, entre reclamacions dels accionistes crítics d'oblidar d'una vegada les atòmiques i invertir en renovables.
Noves exigències
En plena esbatussada, els guanyadors de la partida, de moment, són els petits. En les darreres sis setmanes –és a dir, des de la catàstrofe de Fukushima– s'han disparat les contractacions de nous clients, que s'han donat de baixa dels “atòmics” per passar-se als ecològics. RWE recorda que actualment “només” un 15 per cent de la seva energia ve de les nuclears –oficialment, el 21 per cent del consum elèctric del país prové dels reactors–. El client reclama el 0 per cent, i ara mateix, independentment de quan digui Merkel que s'han d'apagar tots els reactors. L'adéu nuclear dóna ales a la competència ecològica i impulsa les perspectives regionals.
El futur està en la descentralització i en la aposta per les renovables a escala local, advertia Greenpeace. Comparteixen aquest parer els lands de l'est, els menys poblats i on amb més força es poden desplegar les renovables, especialment pel que fa a l'energia eòlica i la biomassa. Al sud del país es concentra la població, la riquesa i la indústria, apuntava Erwing Sellering, primer ministre del land de Mecklenburg - Pomerània, a l'econòmicament deprimit est alemany. Ha arribat l'hora, deia, que siguin els veïns del nord i est els qui subministrin l'energia que necessita el sud.
El futur està en la descentralització i en la aposta per les renovables a escala local, advertia Greenpeace. Comparteixen aquest parer els lands de l'est, els menys poblats i on amb més força es poden desplegar les renovables, especialment pel que fa a l'energia eòlica i la biomassa. Al sud del país es concentra la població, la riquesa i la indústria, apuntava Erwing Sellering, primer ministre del land de Mecklenburg - Pomerània, a l'econòmicament deprimit est alemany. Ha arribat l'hora, deia, que siguin els veïns del nord i est els qui subministrin l'energia que necessita el sud.
2.000
milions
d'euros anuals calcula el ministre d'Economia alemany que costarà l'apagada nuclear.