Merkel aprova el projecte per a l'apagada nuclear
La desconnexió de les centrals es farà fins al 2022
Els Verds qualifiquen la decisió de derrota per a la cancellera
al 80%, el 2050.
Merkel necessita el consens de l'oposició socialdemòcrata i verda –que no deixa passar l'oportunitat de reclamar com a pròpia aquesta revolució antiatòmica– i també dels Länder, amb els quals va pactar una apagada gradual.
“Els deu anys de lluita de Merkel contra l'apagada han acabat en una derrota aclaparadora”, va
sintetitzar el cap del
grup parlamentari Verd, Jürgen Trittin.
La lectura del líder verd és evidentment interessada i electoralista, però no es pot qualificar de mentidera i ni tan sols exagerada. Merkel, efectivament, va lluitar fermament contra l'acord subscrit el 2000 per Schröder amb la indústria per dir adéu a l'energia nuclear el 2021. En la primera legislatura no ho va aconseguir, perquè els seus socis eren els mateixos socialdemòcrates. En la segona, amb els liberals d'aliats, va fer aprovar el perllongament de la vida de les centrals una mitjana de dotze anys. Però Fukushima l'ha obligada ara a tornar al calendari inicial i per la via ràpida.
Merkel, doctora en ciències físiques i defensora de la seguretat de les centrals alemanyes fins al març, no tornarà a engegar els vuit reactors tancats des de l'accident al Japó i desconnectarà –ella o els seus successors– els
altres nou fins al 2022.
Aquest cop, el calendari és irreversible, va prometre la cancellera als Länder, per poder assegurar-se el vistiplau de la cambra alta (Bundesrat), on el seu govern és minoritari.
Per la seva banda, els Verds decidiran en un congrés extraordinari que faran el 25 de juny si donen suport al paquet de lleis proposat pel govern federal per al canvi energètic, que inclouen l'apagada nuclear. Tot i que els Verds no rebutgen en principi aquesta decisió, la líder de la formació, Claudia Roth, va comentar que també consideren tècnicament i políticament possible avançar el final de l'energia atòmica al 2017.
Indemnitzacions
Els grans consorcis energètics amb plantes atòmiques a Alemanya –Eon, RWE,
EnBW i Vattenfall– estudien ara possibles passos jurídics per exigir eventuals
indemnitzacions a les autoritats del país arran de les pèrdues que es puguin
derivar de la clausura avançada de les seves centrals nuclears.