Credibilitat en joc
Merkel, qualificada com a “Madame Non”, és vista com una cancellera instal·lada en l'euroegoisme
El descrèdit arrenca del fet d'haver reaccionat tard sobre la crisi grega
L'acord de principis que li va arrencar Sarkozy, divendres, va ser rebut als
grans mitjans alemanys com una capitulació de Merkel. Süddeutsche Zeitung
dedicava dissabte un llarg article al “miserable” balanç europeu de la
cancellera, acompanyat per un altre dedicat a la frustració de “Monsieur Euro”
–el primer ministre luxemburguès i president de l'eurogrup, Jean-Claude Junker–,
que veu perillar el projecte a què ha consagrat la seva carrera, l'euro.La participació dels creditors privats en el segon paquet d'ajut a Grècia implica un perill de contagi. Primer, a Portugal i Irlanda, després a Bèlgica i Itàlia, i finalment, és clar, Espanya. Això diu “Monsieur Euro”, una mena de “fòssil” polític, diu Süddeutsche Zeitung, comparat amb nouvinguts com Merkel i Sarkozy, que juguen amb foc amb la moneda única.
El descrèdit de Merkel entre els socis europeus arrenca dels inicis de la crisi, en què se la va acusar d'haver reaccionat tard respecte a Grècia i llastrat els esforços comuns. A això s'hi han afegit darrerament les inoportunes declaracions de Merkel, en titllar més o menys de ganduls els ciutadans dels països amb problemes i recomanar-los escurçar vacances i jubilar-se més tard. I, per acabar-ho d'adobar, encén els ànims dels agricultors de mig Europa amb la pèssima gestió de la crisi de l'E. coli.
La guerra del cogombre pot ser considerada un episodi malaurat, amb danys multimilionaris per als camperols, però sense una repercussió global persistent. Amb el deute grec Merkel se la juga. El pacte que li va arrencar Sarkozy va més enllà de la mera subtilesa terminològica i, al damunt, està per veure si els socis europeus i Jean-Claude Trichet –l'altre crític persistent a Merkel, juntament amb Juncker– ho accepten.
Fins a la trobada amb el president francès, Merkel i el seu equip, representat pel ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, defensaven la implicació “substancial” dels bancs i les asseguradores en el rescat. És a dir, un compromís “ferm i quantificable”, segons el qual aquests instituts crediticis perllongarien de facto els terminis de venciment dels bons grecs. Amb això es pretenia calmar les pors del contribuent domèstic, que tem ser qui pagui les factures mentre la banca continua generant beneficis. La moratòria seria de set anys, deia Schäuble, cosa que, per a Juncker i Trichet, implicava la temuda reestructuració o insolvència.
Un altre pas enrere
Merkel, disfressada de “Madame Oui”, va canviar el terme substancial
per voluntària, cosa que ha permès al president francès tornar a casa com
a vencedor. La cancellera ha cedit una nova parcel·la de credibilitat.
Juncker no creu que el canvi de terminologia ajudi a dissipar el perill de contagi ni tampoc l'acció de les temudes agències de qualificació sobre el deute grec. Sarkozy recupera crèdit entre els bancs del seu país, grans creditors del deute grec. A Merkel, en canvi, se li sospita una mena d'acord sota mà amb la gran banca.
Juncker, ministre de Finances luxemburguès, tenia una primera etapa a la reunió de l'Ecofin on es va trobar amb l'home fort de Merkel, Schäuble. Un altre fòssil, a qui tocarà defensar els termes de l'esperit de Viena. És a dir, el model aplicat el 2009 per perllongar els terminis als països de l'Est amb problemes, que ara Alemanya vol traslladar a Grècia. La setmana vinent, Juncker tindrà la següent pugna directa amb Merkel, al Consell Europeu, que ha de desbloquejar el rescat. Grècia no pot esperar fins al setembre i la crisi de credibilitat de Merkel tampoc.
Juncker no creu que el canvi de terminologia ajudi a dissipar el perill de contagi ni tampoc l'acció de les temudes agències de qualificació sobre el deute grec. Sarkozy recupera crèdit entre els bancs del seu país, grans creditors del deute grec. A Merkel, en canvi, se li sospita una mena d'acord sota mà amb la gran banca.
Juncker, ministre de Finances luxemburguès, tenia una primera etapa a la reunió de l'Ecofin on es va trobar amb l'home fort de Merkel, Schäuble. Un altre fòssil, a qui tocarà defensar els termes de l'esperit de Viena. És a dir, el model aplicat el 2009 per perllongar els terminis als països de l'Est amb problemes, que ara Alemanya vol traslladar a Grècia. La setmana vinent, Juncker tindrà la següent pugna directa amb Merkel, al Consell Europeu, que ha de desbloquejar el rescat. Grècia no pot esperar fins al setembre i la crisi de credibilitat de Merkel tampoc.