10.351 dies dividits
Berlín commemora avui l'inici de l'aixecament del mur que va partir la ciutat entre els anys 1961 i 1989
Documents desclassificats dels serveis secrets de l'Alemanya Occidental confirmen que un dels seus agents havia advertit que la construcció era imminent
“Feia setze anys que havia acabat la Segona Guerra i teníem de nou soldats traient la gent del llit, i de casa, en plena nit, com ho havien fet els nazis amb els jueus o els enemics del règim. I els aliats, callant.” Werner Stüker, de 69 anys, recorda així un malson que va començar la nit del 13 d'agost del 1961, amb la construcció del mur que durant 28 anys va partir Berlín. Els seus pares vivien aleshores a la Bernauerstrasse, el carrer berlinès que avui serà l'escenari de l'acte central del 50è aniversari d'aquella nit. “El Mur va fonamentar la partició d'Alemanya, Europa i el món en dos blocs. A nosaltres, ens va partir la vida”, recorda.
A la una de la matinada d'aquella nit d'agost milers d'efectius de la República Democràtica Alemanya (RDA) van encetar una operació que el règim comunista feia mesos que preparava i que havia batejat amb el nom de Rose. Primer van tallar els metros i les estacions de trens que comunicaven l'est i l'oest; immediatament després va començar el traçat, amb filats, primer, blocs de ciment i totxanes, després, del que seria el Mur.
Quan els berlinesos es van llevar aquell diumenge 13 d'agost el malson era ja una realitat. L'oest berlinès, que compartien tres superpotències occidentals –els Estats Units, el Regne Unit i França–, havia quedat aïllat. En les setmanes posteriors, la divisió precària va anar-se reforçant amb més i més blocs de formigó. “No ens podíem imaginar que el règim tingués la intenció de separar-nos per sempre. Crèiem que era una mesura de força, que els aliats respondrien. Però, és clar, 16 anys després d'una guerra que havia arrencat de Berlín, ningú no volia arriscar-se a una altra guerra per salvar els berlinesos”, diu Stüker.
Aquest berlinès, electromecànic de professió i amo d'un bar de barri, vivia aleshores, i viu encara, a Kreuzberg, a l'oest. No va tornar a veure els pares fins cinc anys després i gràcies a un permís especial de visita. Aleshores, la Bernauerstrasse ja no era casa de ningú. Alguns dels seus edificis formaven part de la divisió. L'RDA va optar per tapiar-ne finestres i portes, per evitar que els veïns o visitants fugissin a la banda occidental saltant al buit. La van precintar i va passar a formar part efectiva del Mur. Una d'aquelles persones, una dona gran, es va suïcidar en el desallotjament.
S'acostuma a dir que la construcció del Mur, aquell diumenge, va agafar de sorpresa els aliats occidentals, malgrat que hi havia prou indicis dels preparatius. Walter Ulbricht, el cap d'estat i del Partit, s'havia delatat, el 15 de juny, en pronunciar davant de centenars de periodistes la frase: “Ningú no té la intenció de construir un mur.” Se sabia que volia tancar les comportes de la fràgil divisió entre els sectors oriental i occidental.
L'RDA amenaçava despoblar-se –tres milions i mig de persones havien passat a l'altre cantó des del 1945–. Mentre Ulbricht parlava, el que seria el seu successor, Erich Honecker, artífex del Mur, ultimava la logística d'un operació que va suposar la mobilització de milers d'efectius i operaris, més fabricació a corre-cuita dels kilòmetres de blocs de formigó, fins a construir el que van ser 155 quilòmetres del Mur. És a dir, els 43 que travessaven la ciutat, més els que envoltaven el sector occidental fins a convertir-lo en una illa en territori comunista.És difícil de creure que l'operació passés desapercebuda en un Berlín ocupat per tres potències occidentals, a més de la soviètica, cadascuna amb els seus espies. Documents ara desclassificats dels serveis secrets de l'Alemanya Occidental indiquen que si més no un dels seus agents havia advertit el seu confident, l'11 d'agost, que l'operació era imminent.
L'RDA va construir sense traves una barrera que va batejar cínicament com a Mur de Protecció Antifeixista. Occident ho va consentir. Va separar Berlín durant 10.351 dies, fins a la nit del 9 de novembre de 1989.