Alemanya, contagiada
Alarma a Berlín perquè un fre en el creixement dels seus socis comercials reduirà el potencial exportador, base de la seva economia
L'afectació de la locomotora europea compromet l'ampliació del fons de rescat
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va obrir la caixa dels trons, a principi de setmana, quan va parlar de perill de “contagi” de la crisi del deute, més enllà dels coneguts perifèrics.
La frase va molestar, i molt, Berlín, no per forassenyada, sinó perquè toca la fibra del que és, ara mateix, la gran preocupació a Alemanya: què passarà si deixa de rutllar el motor que empeny la locomotora europea, és a dir, les exportacions. La primera economia europea funciona, i creix, quan ven bé les seves rentadores, els cotxes i la resta de maquinària als grans socis comercials a l'exterior –la Unió Europea, en primera línea, i els Estats Units, en segon lloc–. I no es pot esperar dels clients, per bons consumidors que siguin, que continuïn comprant al ritme actual si el seu endeutament no els ho permet i se'ls esgota la possibilitat de continuar vivint del crèdit aliè.
Per molt que Angela Merkel arrufi el nas quan Barroso li proposa ampliar el fons de rescat, es dóna per fet que, ni que sigui in extremis, Alemanya continuarà aportant el que calgui al pot comú. Merkel no vol ni sentir parlar d'ampliar un fons de rescat del qual Alemanya és el principal aportador i que té una capacitat creditícia de 440.000 milions d'euros.
Mecanisme permanent
La reforma en curs del fons de rescat europeu, de la qual haurà de sortir un mecanisme permanent a partir del 2013, és un dels temes que abordarà la cancellera amb Nicolas Sarkozy, aquest dimarts, a París.
Berlín ni vol ni pot deslligar-se del seu compromís amb l'eurozona perquè de la salvació de l'eurozona depèn la pròpia economia. La pregunta és fins quan aquesta gran economia estarà en disposició de fer-ho i si la varietat de contagi “a l'alemanya” no vindrà de l'ensopegada de les exportacions.
Que Alemanya depèn de les exportacions es demostra amb una ullada a l'evolució del PIB. Els anys bons de creixement han coincidit al mil·límetre amb els rècords d'exportacions –el 2010, amb un creixement del 3,6% del PIB i un 19,4% de les exportacions–. A la inversa, el balanç és encara més evident: el 2009, any en què Alemanya va viure la pitjor recessió des de la postguerra, amb un encongiment del 5% del PIB, les exportacions havien caigut un 18,4%.
El govern pronostica per als anys 2011 i 2012 un alentiment del creixement –un 2,6% i un 1,3%, respectivament–. I també de les exportacions –un 7,5% i un 6,5%, respectivament–. Aquests eren els pronòstics del mes d'abril, mesos abans de l'agudització de la crisi del deute tant a l'eurozona com a l'altre gran client, els EUA.
Les excursions d'Angela Merkel arreu del món a la recerca de nous clients podrien tenir efectes positius a mitjà o a llarg termini, però no immediatament.
Berlín ni vol ni pot deslligar-se del seu compromís amb l'eurozona perquè de la salvació de l'eurozona depèn la pròpia economia. La pregunta és fins quan aquesta gran economia estarà en disposició de fer-ho i si la varietat de contagi “a l'alemanya” no vindrà de l'ensopegada de les exportacions.
Que Alemanya depèn de les exportacions es demostra amb una ullada a l'evolució del PIB. Els anys bons de creixement han coincidit al mil·límetre amb els rècords d'exportacions –el 2010, amb un creixement del 3,6% del PIB i un 19,4% de les exportacions–. A la inversa, el balanç és encara més evident: el 2009, any en què Alemanya va viure la pitjor recessió des de la postguerra, amb un encongiment del 5% del PIB, les exportacions havien caigut un 18,4%.
El govern pronostica per als anys 2011 i 2012 un alentiment del creixement –un 2,6% i un 1,3%, respectivament–. I també de les exportacions –un 7,5% i un 6,5%, respectivament–. Aquests eren els pronòstics del mes d'abril, mesos abans de l'agudització de la crisi del deute tant a l'eurozona com a l'altre gran client, els EUA.
Les excursions d'Angela Merkel arreu del món a la recerca de nous clients podrien tenir efectes positius a mitjà o a llarg termini, però no immediatament.