Alemanya ret homenatge a les víctimes del Mur
Berlín recorda les persones que van morir quan intentaven saltar la polèmica tanca divisòria iniciada fa 50 anys
L'alcalde de la capital expressa el rebuig i “l'horror” pels qui encara senten nostàlgia de l'època
Un minut de silenci, a les dotze en punt del migdia, seguit per les campanades de les esglésies berlineses va recordar ahir no només les 136 víctimes oficials del Mur, amb què Berlín va aparèixer partit el matí del 13 d'agost del 1961, sinó els milions de berlinesos que van patir les conseqüències de la divisió forçada de la ciutat durant els 28 anys que va aguantar dret. Així ho va recordar el president alemany, Christian Wulff, en la commemoració del 50è aniversari d'aquell dia traumàtic, que se celebrava ahir a la Bernauer Strasse.
Aquest carrer, que va quedat travessat per la tanca de la vergonya, ha esdevingut avui un espai emblemàtic on fer-hi memòria, amb un centre de documentació que recorda l'antiga divisió ciutadana a Berlín i al món, un tram original dels blocs de formigó i l'anomenada Capella de la Reconciliació.
Wulff, acompanyat de la cancellera Angela Merkel, va retre homenatge a les víctimes d'un mur amb què la República Democràtica Alemanya (RDA) va “empresonar el seu poble i els berlinesos de l'oest”, en paraules del president alemany.
L'acte suposava, a més, el retorn de Merkel a la vida pública, enmig de les crítiques per la seva absència mentre l'eurozona feia aigües. La cancellera no estava en la llista d'oradors i les úniques declaracions que se li van sentir les va fer en un apart de la cerimònia, per recordar el dolor desfermat per la construcció del mur. “El 1961 jo tenia set anys, però recordo l'horror que la construcció del Mur va provocar a la meva família. Ens van separar de les tietes i dels avis”, va indicar.
Sense sorpreses
Va ser una cerimònia sense sorpreses, amb pinzellades d'emoció dels representants de la dissidència contra l'Alemanya comunista. No hi va faltar algun toc de campanya per les eleccions a Berlín, que seran el 18 de setembre. L'alcalde governador, el socialdemòcrata Klaus Wowereit, a qui els sondejos donen per reelegit, va mostrar el seu rebuig i “horror” pels qui, encara ara, justifiquen la construcció del Mur. Era un missatge clar als seus socis de coalició, L'Esquerra, part dels quals va boicotejar el minut de silenci en el congrés paral·lel d'aquesta formació d'arrels postcomunistes, a Rostock.
Les campanades en record de les víctimes van ressonar a tota la ciutat mentre, al Checkpoint Charlie, l'antic pas entre el sector nord-americà i el soviètic, convertit en una mena de Disneylandia del Mur (en definició del setmanari Der Spiegel), els turistes es llançaven amb voracitat al museu on es reprodueixen amb més o menys fidelitat algunes famoses fugides cap a l'Alemanya lliure.
Les restes del Mur al Checkpoint Charlie o a la Postdamer Platz són ara imants turístics, com els trossos, falsos o no, que es venen a la ciutat. La indústria del record es reparteix entre el monument a les víctimes de l'Holocaust i el Chekpoint Charlie. El primer, un impecable laberint de blocs de formigó. El segon, un parc temàtic de finançament privat.
Les campanades en record de les víctimes van ressonar a tota la ciutat mentre, al Checkpoint Charlie, l'antic pas entre el sector nord-americà i el soviètic, convertit en una mena de Disneylandia del Mur (en definició del setmanari Der Spiegel), els turistes es llançaven amb voracitat al museu on es reprodueixen amb més o menys fidelitat algunes famoses fugides cap a l'Alemanya lliure.
Les restes del Mur al Checkpoint Charlie o a la Postdamer Platz són ara imants turístics, com els trossos, falsos o no, que es venen a la ciutat. La indústria del record es reparteix entre el monument a les víctimes de l'Holocaust i el Chekpoint Charlie. El primer, un impecable laberint de blocs de formigó. El segon, un parc temàtic de finançament privat.
LA DATA
13.08.61
Naixia
el Mur, que va dividir Berlín i el món durant 28 anys, fins a la seva caiguda el 9 de novembre del 1989.