jueves, 18 de agosto de 2011

Merkozy contra el sur

 

Amenaça als països del sud

Merkel i Sarkozy volen suspendre els fons europeus als qui no controlin el dèficit

Allau de crítiques als acords de la cimera


Angela Merkel i Nicolas Sarkozy no només volen un govern econòmic europeu liderat pel seu elegit, Herman van Rompuy, sinó que a més pretenen que suspengui els fons estructurals europeus als països que no controlin el seu dèficit. Aquesta era la síntesi de les crítiques desfermades ahir, en sortir a la llum la lletra petita del consens assolit pels dos líders dimarts, a París: una carta a l'actual president del Consell Europeu, l'home que es proposen col·locar al davant d'aquest futur “govern econòmic de debò” –en paraules de Merkel– per a la zona euro. En la seva carta de “propostes conjuntes”, advoquen per la interrupció dels fons estructurals i de cohesió a aquells socis que no s'ajustin al que qualifiquen de “recomanacions”.
Si dimarts, després de la conferència de premsa dels dos líders, a Alemanya es parlava de reunió de “grans paraules i pocs fets” –Der Spiegel– i l'oposició socialdemòcrata qualificava d'“insuficient” la creació a mitjà termini d'aquest govern de l'eurozona, la difusió ahir de la carta de Sarkozy i Merkel donava una altra perspectiva a la situació. No només es tracta d'una proposta els resultats de la qual no es veuran amb la immediatesa que cal, sinó que, a més, es tracta d'una imposició de l'eix francoalemany.
El portaveu del govern de Merkel, Steffen Seibert, va haver d'explicar que no es tracta d'instal·lar una “Europa de dues velocitats” –la dels complidors i la dels incomplidors– on París i Berlín imposin a la resta unes normes. És una proposta, a consensuar pels 17 socis de l'eurozona, insistia Seibert, a la pregunta de si aquest pla teòricament nou no és senzillament la reedició del vell concepte del “nucli europeu” dominant. És a dir, un nucli liderat per França i Alemanya, elaborador únic de les propostes econòmiques que acaben prosperant.
La suspensió dels fons europeus és l'aspecte més vistós de la carta a Van Rompuy, però no l'únic. Tal com van avançar a París, els dos líders proposen la implantació d'una taxa a les transaccions financeres i un impost comú sobre les societats. El propòsit és “emprendre una nova etapa de convergència econòmica”, expliquen.
Rere la proposta comuna a favor de col·locar Van Rompuy al davant d'aquest govern econòmic “de debò” hi ha un intent per “desarmar” Jean-Claude Juncker, apuntava Der Spiegel. El primer ministre luxemburguès, el cap actual de l'eurogrup, s'ha convertit en un maldecap constant per a Merkel, a qui rebat una rere l'altre totes les propostes. Juncker és, a més de defensor dels eurobons, la fórmula que la cancellera rebutja de ple (i Sarkozy també, tot i que amb menys contundència).
Enmig d'aquest panorama de crítiques, l'inversor i multimilionari George Soros va sortir en defensa de la proposta francoalemanya. L'única manera d'evitar que “els mercats guanyin la partida a l'euro” és crear una “autoritat financera i fiscal” real, va dir a Le Monde.

Els mercats pugen tot i la cimera

Els mercats van pujar ahir tot i que els inversors desitjaven mesures més immediates i contundents de la minicimera francoalemanya per solucionar la crisi del deute. Els parquets esperaven amb candeletes els eurobons, però, com era de preveure, no van arribar i és per això que els parquets, que dimarts no havien pogut reaccionar perquè van tancar dimecres sense saber el resultat de la trobada entre Sarkozy i Merkel, van matinar amb caigudes però a primera hora de la tarda van canviar de tendència. Va ser gràcies als bons resultats empresarials que arribaven dels Estats Units i la conseqüent obertura en verd de Wall Street. El selectiu espanyol va tancar amb un avenç del 0,6%, en línia amb la resta d'Europa.
Els experts pronostiquen que si es concreta la instauració d'una taxa que gravi les transaccions financeres internacionals, els valors bancaris seran castigats.