Pasionaria Angie

Merkel, sola al rescat

No tota la Unió Cristianodemòcrata (CDU) dóna suport a la cancellera alemanya

 

Part del seu grup parlamentari es nega a ratificar la reforma del fons europeu si no és amb condicions com les de Finlàndia amb Grècia o la de fer servir l'or com aval

 

El sector crític rebutja que el paraigua de rescat sigui automàtic

28/08/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

El president Wulff va criticar el BCE per haver comprat deute a gran escala i Merkel se'n va distanciar

A Angela Merkel li ha servit de ben poc, a escala domèstica, que a la revista Forbes la tornin a proclamar la dona més poderosa del món. A les files de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el seu partit, s'hi ha imposat la indisciplina, com si volguessin demostrar que el títol de la seva cancellera i presidenta de partit no els impressiona. El mirall en què es reflecteix més clarament aquesta situació és tot el que envolta l'euro i el seu paraigua de rescat.

Si bé a l'Estat espanyol el PSOE i el PP s'afanyen a tocar la Constitució per fixar un límit per al deute abans que ningú no els ho demani –ara per ara, només Alemanya ho ha inscrit a la seva Carta Magna, i tot el que Merkel i Nicolas Sarkozy van formular va ser una proposta per desenvolupar a mitjà termini–, a Alemanya hi regna la incertesa pel que fa a l'aprovació del paraigua de rescat. Una part no gens invisible de la CDU exigeix, si més no, retocs al que enmig de l'emergència van aprovar els líders de l'eurozona durant la cimera, el 21 de juliol passat. Si no, amenacen amb no seguir la disciplina de partit en la ratificació de la proposta que Merkel vol sotmetre al Parlament federal, el Bundestag, el 23 de setembre.

Dimarts passat es va fer prou evident el divorci entre Merkel i una part dels seu grup parlamentari, que es nega a ratificar la reforma del fons de rescat europeu si no és amb certes garanties. Si bé el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, insistia des de principi fins a final de setmana que no hi haurà condicions especials per a ningú –és a dir, com les que Finlàndia ha pactat amb Grècia a canvi del vistiplau del segon rescat–, a la CDU volien fer servir les reserves d'or com a aval dels socis amb problemes, en cas de rescat. La proposta no va sortir en la gran nebulosa de la CDU sinó de la ministra de Treball i Afers Socials, Ursula von der Leyen, la teòrica aspirant a convertir-se en la successora de Merkel.
Immediatament la cancellera va rebutjar dimarts la proposta en una reunió del grup parlamentari conservador, destinat a llimar diferències. L'endemà al matí, mentre el cap del grup, Volker Kauder, deia que esperava aconseguir la ratificació amb majoria pròpia –és a dir, sense haver de recórrer als vots de l'oposició socialdemòcrata–, un dels caps visibles de la dissidència, Wolfgang Bosbach, un pes fort en el partit, insistia que no comptessin amb el seu vot.
Les dissonàncies al voltant de les mesures de rescat se centren en el que a Alemanya s'anomena la unió de transferències. És a dir, que el paraigua de rescat, d'acord amb la reforma pactada entre els 17 socis de la zona euro, sigui un mecanisme de transferències automàtiques a cada país amb problemes. Si per aprovar unes mesures de rescat per a Grècia han calgut més i més sessions negociadores, i que hi hagi un paraigua de rescat permanent la qüestió entraria en l'automatisme, fet que rebutja una part prou visible de la Unió Cristianodemòcrata.
La indisciplina interna, doncs, s'encomana als màxims estaments, com aquesta setmana també s'ha demostrat amb la intervenció del president del país, Christian Wulff, que va criticar la pràctica del Banc Central Europeu (BCE) de comprar deute a gran escala per tranquil·litzar els mercats. La presidència alemanya és un càrrec representatiu i apartidista, cosa que no treu que Wulff sigui de la CDU i, per tant, sota la disciplina de Merkel, que va ser qui el va designar candidat per a la presidència de la seva formació. La mateixa cancellera no va tenir més remei que reaccionar a les crítiques al BCE per distanciar-se'n.
Bosbach era, fins ara, un soldat del tot lleial a Merkel. Von der Leyen ocupa una de les vicepresidències del partit, com en el passat ho havia fet Wulff a qui, d'altra banda, tampoc no se li havien conegut indisciplines. De cop, sembla que a les files de la Unió Cristianodemòcrata s'hi ha imposat una mena de “tots contra Merkel”, com divendres escrivien en Süddeutsche Zeitung.

Crítiques de Helmut Kohl

Merkel volia aparcar tot el debat sobre l'euro fins a la celebració d'un congrés ordinari, al novembre, és a dir, passada la ratificació parlamentària. Bosbach i d'altres volien un congrés extraordinari abans de la cita amb el Bundestag.
I enmig de tantes i tantes divergències, el patriarca Helmut Kohl també hi va dir la seva i va qüestionar la línea de Merkel. Kohl, cap del govern d'Alemanya del 1982 al 1998, no es va centrar en l'euro sinó en la política exterior. És a dir, va carregar contra Guido Westerwelle, ministre d'Exteriors, a qui des que va ser reelegida Merkel, el 2009, es responsabilitza de tot el que no funciona en la coalició.
Les crítiques de Kohl a Internationale Politik –un butlletí sobre política internacional– en cap cas no són noves, però podrien representar el cop de gràcia al més impopular dels ministres de Merkel. De moment, però, la cancellera el defensa dels atacs de Kohl, igual que defensa el paraigua de rescat dels atacs dels seus. En la CDU, caldrà veure quant de temps pot suportar les pressions la que en la Forbes es diu que és la dona més poderosa del planeta.

Tots en contra

Les crítiques provenen del pes fort Bobasch, de la ministra de Treball von der Leyen, del president Wulff i fins i tot de l'excap de govern Kohl.