Bundesbank contra FMI
El banc central alemany posa condicions a la nova línia de crèdit per al rescat europeu
L'oposició exigeix que els acords de la cimera de la UE passin per l'aprovació del Parlament
El nou protagonisme de Weidmann en la defensa de la sobirania que li queda a Berlín pot arribar a ser un problema per a Angela Merkel
El Bundesbank ja no és l'amo de l'estabilitat monetària, com en temps del marc alemany. El banc central alemany va quedar destronat pel Banc Central Europeu (BCE) i, a punt de complir-se deu anys de la introducció de la moneda única a les butxaques dels ciutadans de la zona euro, no hi ha marxa enrere. Això no treu, però, que s'esperi del banc central alemany la màxima contribució a la nova línia de crèdit per als països amb problemes, via Fons Monetari Internacional (FMI), tal com es va pactar en la darrera cimera de la UE. L'FMI ha de comptar amb 200.000 milions d'euros entre els bancs nacionals europeus, dels quals 45.000 milions corresponen al Bundesbank. És a dir, un terç dels 150.000 milions que han de provenir dels socis de l'eurozona –els restants 50.000 milions es reparteixen entre els altres membres de la UE.
La resta del món també hi aportarà alguna coseta, es diu. La Rússia de Sergei Medvédev s'ha pronunciat disposada a ajudar. Els Estats Units de Barack Obama pressionen molt però no aclareixen què pensen fer. Altres grans contribuents a l'FMI, el Japó i la Xina, tampoc no han donat xifres fins ara. En aquest context, Jens Weidmann, president del Bundesbank, fa una setmana que adverteix a qui el vulgui escoltar, en declaracions a periodistes o en fòrums econòmics, que no donarà un xec en blanc al Fons Monetari Internacional. La seva institució aportarà la seva part, és clar, i incrementarà la línia de crèdit a l'organisme, però en condicions que no vulnerin el tractat de Maastricht. No hi pot haver un finançament encobert dels estats amb problemes, perquè aquesta funció està implícitament prohibida al BCE, argumenta.
Weidmann és radicalment contrari, com la cancellera Angela Merkel, a la compra massiva de deute sobirà per part del BCE. Exigeix que tampoc no s'aigualeixi aquesta prohibició estricta. El BCE no té les funcions d'altres bancs centrals, insisteix, i no pot ni comprar deute sense límit, ni finançar estats per la porta del darrere ni posar en marxa la impressora de bitllets. És a dir, les tres variants d'una mateixa estratègia que altres socis reclamen i que dins del mateix BCE –del consell del qual també forma part Weidmann– es discuteix.L'FMI no es pot involucrar en un pla de salvament d'Itàlia, va dir Weidmann. La contundència del president del Bundesbank l'enfronta a les posicions del seu col·lega italià encara dins del BCE Lorenzo Bini Smaghi, partidari de posar en marxa la impressora. Bini Smaghi, però, té els dies comptats dins de la casa, ja que l'1 de gener deixa el càrrec. A Weidmann li queda teòricament tot un mandat al davant.
El Bundesbank ha recordat així que la seva veu encara té pes al BCE, el que no vol dir que pateixi nostàlgia. “Els únics marcs que té el Bundesbank són al Museu del Diner”, va dir Weidmann, insistint que no hi ha un pla B de retorn a la vella i estable moneda alemanya.
Suport de l'oposició
El president del Bundesbank exigeix que l'ampliació del crèdit a l'FMI passi per la ratificació del Bundestag, el Parlament federal alemany. I té dos aliats per imposar la proposta: el Partit Socialdemòcrata i els Verds, les dues principals forces de l'oposició que, segons els sondejos, rellevaran el govern de centredreta de Merkel en les properes generals. Weidmann ha rebut una carta dels dos caps de l'oposició al Parlament, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier i la verda Renate Künast, en què el recolzen.
Les simpaties de l'oposició són un regal enverinat per a Merkel. Weidmann va accedir al seu càrrec fa uns mesos des de la posició d'assessor de l'equip econòmic del govern i després que el seu antecessor, Axel Weber, donés carabasses a la cancellera, en renunciar a lluitar per la presidència del BCE, com volia Merkel. Weber va deixar en evidència Merkel i Alemanya va quedar-se sense un candidat sòlid per substituir Jean-Claude Trichet.
El nou protagonisme de Weidmann en la defensa de la sobirania que li resta al Bundesbank pot arribar a ser un problema per a Merkel, que no es pot permetre més divergències amb els defensors de l'ortodòxia. A la renúncia de Weber va seguir l'anunci de dimissió del “falcó” Jürgen Stark com a economista en cap del BCE. Stark va deixar el càrrec a final d'any, després d'haver defensat, a mort, les regles de la casa, és dir, que tot augment de la massa monetària és un risc per a la inflació i que la funció específica del BCE és vetllar per l'estabilitat de preus.
A punt de marxar, Stark ha trencat ara el silenci sobre les seves raons: “No estic satisfet de com s'ha desenvolupat la unió monetària”, ha confessat.
Les simpaties de l'oposició són un regal enverinat per a Merkel. Weidmann va accedir al seu càrrec fa uns mesos des de la posició d'assessor de l'equip econòmic del govern i després que el seu antecessor, Axel Weber, donés carabasses a la cancellera, en renunciar a lluitar per la presidència del BCE, com volia Merkel. Weber va deixar en evidència Merkel i Alemanya va quedar-se sense un candidat sòlid per substituir Jean-Claude Trichet.
El nou protagonisme de Weidmann en la defensa de la sobirania que li resta al Bundesbank pot arribar a ser un problema per a Merkel, que no es pot permetre més divergències amb els defensors de l'ortodòxia. A la renúncia de Weber va seguir l'anunci de dimissió del “falcó” Jürgen Stark com a economista en cap del BCE. Stark va deixar el càrrec a final d'any, després d'haver defensat, a mort, les regles de la casa, és dir, que tot augment de la massa monetària és un risc per a la inflació i que la funció específica del BCE és vetllar per l'estabilitat de preus.
A punt de marxar, Stark ha trencat ara el silenci sobre les seves raons: “No estic satisfet de com s'ha desenvolupat la unió monetària”, ha confessat.