La ‘barra lliure' del BCE no calma la tensió als mercats
Els bancs de l'eurozona obtenen mig bilió d'euros a llarg termini en una subhasta que és ignorada pel deute sobirà
Les entitats financeres obtenen un capital essencial per cobrir els seus venciments més propers
El Banc Central Europeu (BCE) es va comportar com un Papa Noel més generós del que s'esperava i va deixar els seus nens, els bancs, gairebé mig bilió d'euros a la panera. L'alegria no es va fer sentir, però, en el deute sobirà de l'eurozona i la prima de risc espanyola va pujar als 335 punts bàsics davant el temor que la banca utilitzi aquests diners per, bàsicament, cobrir els seus venciments més propers.
La idea de repartir 489.200 milions entre les 523 entitats que van aixecar el dit –que vol dir gairebé totes les del sistema bancari europeu– era aturar la crisi de liquiditat dels bancs, el que, indirectament, hauria de revertir en el deute sobirà. Es tracta d'una autèntica barra lliure de liquiditat, diner barat a tres anys, pel qual els bancs pagaran l'1%. És un interès revisable, d'acord amb les pràctiques de la casa, però que es tradueix en una inundació de diners al sector financer a preu d'amic.El president del BCE, Mario Draghi, es va portar com un Papa Noel generós com mai –la xifra va superar les previsions– però que no van causar impacte tampoc als mercats de Frankfurt. Si el dia abans va haver-hi un esclat d'eufòria –atribuït a la bona subhasta de deute espanyol i a l'optimisme de l'empresariat alemany reflectit en l'índex de confiança Ifo– ahir es va reaccionar amb escepticisme.
El BCE havia promès barra lliure a tots els bancs que la necessitessin, com si Draghi volgués deixar clara la disposició absoluta a aportar el que calgui per rescatar els bancs. Si s'enfonsa la banca, no hi haurà rescat possible; era el missatge gens xifrat del BCE. L'altre missatge era la discreció: de la seu de Frankfurt no en sortirà cap informació sobre qui ha demanat el préstec ni la seva quantia.
El rerefons de la gran operació és la por de la banca a deixar-se diners entre col·legues en un entorn de tancament del mercat de capitals, que s'estén a una sequera de crèdit que afecta també famílies i empreses.
El BCE volia enviar un senyal clar de confiança en el sistema i va ser contundent. Amb això, però, no s'han desinflat els perills sobre el deute sobirà, d'una banda, mentre que de l'altra alguns experts veuen en l'operació una mena de finançament indirecte estatal per als grups financers. Després de la gran panera de Nadal, a tres anys, vindrà un altre regal el 29 de febrer que ve. Si no hi ha sorpresa, aquest dia hi ha programada la segona ronda, aquest cop per proveir la banca de diner barat al termini d'un any.