Els ‘minijobs' alemanys
Schröder va deixar 5 milions de desocupats i una reforma tot just començada; Merkel en recull els fruits
Els sous de 400 euros havien de ser un trampolí per a feines millors però han acabat sent perpetus
Al darrere de l'èxit ocupacional d'Alemanya s'hi amaga una cada cop més clamorosa precarietat social
Alemanya no només exporta rentadores sinó també la nova precarietat del minijob; Alemanya va fer els seus deures a temps i, per això, té un mercat laboral sanejat; l'Alemanya d'Angela Merkel vol imposar el seu diktat a la UE sense pensar que escanyar el ciutadà no resol el problema del deute: aquests són tres llocs comuns, en positiu o en negatiu, presents a qualsevol tertúlia sigui televisiva o casolana, a l'Estat espanyol i a Alemanya mateix, on es parla del “nou miracle” alemany. La setmana passada Merkel va fer el gest de rebre sindicalistes espanyols –envoltats en una constel·lació de col·legues de tot Europa i liderats per la poderosa Confederació de Sindicats Alemanys–, com
no ho ha fet Mariano Rajoy. Els eixos argumentals dels sindicalistes també van ser aquests a la sortida de la reunió de la cancelleria.
salarial –vint anys llargs després, els sous de l'est són aproximadament un 70% que els de l'oest.
De l'atur teòric nul o la plena ocupació comunista es va passar a xifres d'atur, a l'est, que duplicaven les de l'oest. El 1992, amb una mitjana nacional del 8,5 % a l'antic territori de l'RDA, el percentatge era del 14,4%, en relació amb el dels
veïns de l'oest, que era del 6,4 %.
Va ser un any després, el 1993, quan el canceller Kohl va pronunciar, en una declaració de govern, una de les frases inscrites a la seva biografia: “Una societat industrial moderna no es pot organitzar com un parc d'esbarjo col·lectiu.” Alemanya s'havia de preparar per retallar vacances, endarrerir l'edat de jubilació i allargar la jornada laboral.
L'Agenda del 2010 de Schröeder
Kohl, l'anomenat canceller de la reunificació, no va fer cap d'aquestes tres coses. No va tocar els jubilats –el seu electorat més fidel–, ni les vacances, ni tampoc no va tirar endavant la reforma laboral promesa. Deu anys després d'aquella frase, el seu successor, el socialdemòcrata Gerhard Schröder, va posar fil a l'agulla a l'anomenada Agenda del 2010, l'impopular programa de reformes socials, de la sanitat pública i fiscals que incloïa la prolongació
de l'edat de jubilació fins a 67 anys, la retallada de l'atur –quant a prestacions i temps de percepció del subsidi– i l'aparició dels minijobs.
Schröder es va treure de la màniga l'Agenda l'any 2003, enmig de la seva segona legislatura. Si la primera es va centrar en l'adéu a l'energia nuclear, en senyal d'identitat de la coalició amb els Verds, la segona es va encallar en el terme Agenda del 2010. Dos anys després de presentar la seva criatura, Schröder va convocar eleccions anticipades, que va perdre. L'electorat socialdemòcrata no va digerir l'Agenda. Schröder va deixar una Alemanya amb quasi cinc milions de desocupats
i una reforma laboral tot just encetada. Ha correspost a Angela Merkel l'honor de recollir-ne els fruits i presumir d'un mercat laboral que estadísticament fa morir d'enveja els socis però que, en la lletra petita, hi amaga una cada cop més clamorosa nova precarietat social.
de l'edat de jubilació fins a 67 anys, la retallada de l'atur –quant a prestacions i temps de percepció del subsidi– i l'aparició dels minijobs.
Schröder es va treure de la màniga l'Agenda l'any 2003, enmig de la seva segona legislatura. Si la primera es va centrar en l'adéu a l'energia nuclear, en senyal d'identitat de la coalició amb els Verds, la segona es va encallar en el terme Agenda del 2010. Dos anys després de presentar la seva criatura, Schröder va convocar eleccions anticipades, que va perdre. L'electorat socialdemòcrata no va digerir l'Agenda. Schröder va deixar una Alemanya amb quasi cinc milions de desocupats
i una reforma laboral tot just encetada. Ha correspost a Angela Merkel l'honor de recollir-ne els fruits i presumir d'un mercat laboral que estadísticament fa morir d'enveja els socis però que, en la lletra petita, hi amaga una cada cop més clamorosa nova precarietat social.
La reforma de Peter Hartz
La reforma és l'Alemanya del minijob, amb rècords d'ocupació –41 milions de ciutadans laboralment actius, en un país de 81 milions d'habitants, en xifres del 2011– i un índex d'atur del 7,1%, en relació amb l'11,7% de l'any rècord del 2005.
La reforma de Schröder va incloure un terme temut a l'Alemanya d'avui: Hartz IV –en al·lusió al co-autor de la reforma, Peter Hartz, exmànager de la Volskwagen–. S'entén Per Hartz IV el capítol de la reforma que va equiparar els desocupats crònics amb els perceptors de l'ajut social, que del subsidi regular van passar a percebre només 345 euros mensuals –ampliables fins a 750 euros, si són casats amb fills, i perceptors d'ajuts a l'habitatge, entre altres prestacions.
La retallada del període màxim de percepció de l'atur, de 32 mesos a un any, i l'equiparació del crònics, anomenats Hartz IV, van provocar l'èxit, entre cometes, del minijob. És a dir, feines a sous mínims, amb un sostre teòric de 400 euros mensuals i sense càrregues socials per
al patró. Inicialment havia de ser una mena d'ocupació per fer de pont per a la plena reincorporació laboral. A la pràctica és una trampa que condemna qui la practica a tenir una jubilació tan precària com haurà estat la seva vida laboral.
La reforma de Schröder va incloure un terme temut a l'Alemanya d'avui: Hartz IV –en al·lusió al co-autor de la reforma, Peter Hartz, exmànager de la Volskwagen–. S'entén Per Hartz IV el capítol de la reforma que va equiparar els desocupats crònics amb els perceptors de l'ajut social, que del subsidi regular van passar a percebre només 345 euros mensuals –ampliables fins a 750 euros, si són casats amb fills, i perceptors d'ajuts a l'habitatge, entre altres prestacions.
La retallada del període màxim de percepció de l'atur, de 32 mesos a un any, i l'equiparació del crònics, anomenats Hartz IV, van provocar l'èxit, entre cometes, del minijob. És a dir, feines a sous mínims, amb un sostre teòric de 400 euros mensuals i sense càrregues socials per
al patró. Inicialment havia de ser una mena d'ocupació per fer de pont per a la plena reincorporació laboral. A la pràctica és una trampa que condemna qui la practica a tenir una jubilació tan precària com haurà estat la seva vida laboral.
Màxima ocupació
La taxa d'atur a Alemanya ha passat del rècord de l'11,5% del 2005
al 7,1% actual.
al 7,1% actual.