Dels cinc milions d'aturats als minijobs
La bona salut del mercat de treball amaga milions de sous mínims
El país té avui tres milions d'aturats
Alemanya seria el país miracle per excel·lència quant al mercat laboral si no fos per una de les poques paraules que ara mateix tothom entén a l'Estat espanyol: les minifeines. És a dir, treballar per un màxim de 400 euros al mes en règim de jornada reduïda. Més de set milions de residents a Alemanya ho practiquen, una quantitat que s'ha disparat en els últims anys. És així com dels cinc milions d'aturats en temps del canceller socialdemòcrata Gerhard Schröder s'ha passat als 3,1 de principi d'any.
El seu govern va dur a terme, el 2003, una reforma laboral que va deixar el mateix Schröder sense feina dos anys després. L'electorat d'esquerres va castigar unes retallades considerades una traïció als ideals de justícia social. Angela Merkel n'ha recollit els fruits. El que ara es pregunten els experts és com s'ho farà el canceller o cancellera del futur per garantir la subsistència d'aquests set milions de treballadors sota el règim de les minifeines quan arribin a la jubilació.
La fórmula de les minifeines implica una contribució al sistema de pensió mínima –menys de 3,11 euros al mes–, de manera que a una persona que hagi cotitzat sota aquest règim els 45 anys estipulats per accedir a la plena jubilació li correspondria, en arribar als 67, una pensió de 164 euros. El mercat laboral alemany és l'enveja i la paradoxa de la zona euro.A la pròxima generació de jubilats alemanys potser no se'ls relacionarà amb els privilegis, sinó amb la precarietat.