La guerra asimètrica de Jung
Gemma C. Serra
La dinàmica del conflicte a Afganistan va ser implacable: sis dies després que el Parlament alemany aprovés de perllongar fins al 2009 la participació a la ISAF, la missió de l’OTAN a aquest país, i d’ampliar-ne a 4.500 el seu contingent màxim - dels 3.500 efectius actuals-, un atemptat suỉcida contra una patrulla alemanya va deixar dos soldats i cinc nens morts. El balanç d’alemanys morts a la missió puja a la treintena.
El ministre de Defensa, el conservador Franz Josef Jung, va expressar el condol als familiars i refermar que res no aturarà el compromís d’Alemanya amb l’estabilització d’aquell país, on en els darrers mesos s’han multiplicat els atemptats contra soldats alemanys..
El conflicte no es pot guanyar només amb la força militar, ni que s’hi enviessin 200.000 soldats, va advertir el cap del grup parlamentari socialdemòcrata, Peter Struck. „Es una missió de combat, una guerra contra el terrorisme“, va afegir el polític socialdemòcrata.
Struck va pronunciar una paraula que Jung refuig: guerra. Per al ministre, a Afganistàn no es combat un exèrcit enemig, sinó contra una „amenaça asimètrica“, el terrorisme. No es pot parlar de guerra, sinó de missió de combat.
A Alemanya, parlar de participar en una guerra és encara un tabú, més de seixanta anys després de la capitulació del Tercer Reich i la fi de la Segona Guerra Mundial. Fins ara, només es parla de missió, encara que sigui de combat. Els soldats moren, no „cauen“ en combat.
L’exèrcit alemany és el tercer, després del d’Estats Units i del Regne Unit, quant a nombre de soldats integrats a la ISAF, amb un total de 53.000 efectius. L’aprovació d’un nou mandat, ampliat quant a durada i contingent, va ser aparentement de tràmit, gràcies a la majoria de la gran coalició que dirigeix Angela Merkel.
Però una cosa és recolzar la missió, l’altra acceptar que s’està en guerra.
Jung continuarà d’asimetries, mentre un altre alemany, Eric Breininger, de 21 anys identificat com a membre de la Unió Yihad Islàmica, recordava des d’un video, de sis minuts i aparentment gravat a Afganistan, que la seva organització i tot Al Qaeda estan en guerra contra qualsevol aliat dels Estats Units que lluiti contra el món musulmà.
A Breininger el busquen de fa mesos els serveis secrets alemanys. Es temia que fos a territori nacional i se’l vincula al grup de dos joves més, també del país i conversos a l’Islam, que van ser detinguts fa un any amb 750 kilos d’explosius, suposadament destinats a un atemptat a Alemanya. Breininger representa un aspecte, el domèstic, d’una amenaça asimètrica per a un govern que no accepta que participa en una guerra en un país llunyà.
El ministre de Defensa, el conservador Franz Josef Jung, va expressar el condol als familiars i refermar que res no aturarà el compromís d’Alemanya amb l’estabilització d’aquell país, on en els darrers mesos s’han multiplicat els atemptats contra soldats alemanys..
El conflicte no es pot guanyar només amb la força militar, ni que s’hi enviessin 200.000 soldats, va advertir el cap del grup parlamentari socialdemòcrata, Peter Struck. „Es una missió de combat, una guerra contra el terrorisme“, va afegir el polític socialdemòcrata.
Struck va pronunciar una paraula que Jung refuig: guerra. Per al ministre, a Afganistàn no es combat un exèrcit enemig, sinó contra una „amenaça asimètrica“, el terrorisme. No es pot parlar de guerra, sinó de missió de combat.
A Alemanya, parlar de participar en una guerra és encara un tabú, més de seixanta anys després de la capitulació del Tercer Reich i la fi de la Segona Guerra Mundial. Fins ara, només es parla de missió, encara que sigui de combat. Els soldats moren, no „cauen“ en combat.
L’exèrcit alemany és el tercer, després del d’Estats Units i del Regne Unit, quant a nombre de soldats integrats a la ISAF, amb un total de 53.000 efectius. L’aprovació d’un nou mandat, ampliat quant a durada i contingent, va ser aparentement de tràmit, gràcies a la majoria de la gran coalició que dirigeix Angela Merkel.
Però una cosa és recolzar la missió, l’altra acceptar que s’està en guerra.
Jung continuarà d’asimetries, mentre un altre alemany, Eric Breininger, de 21 anys identificat com a membre de la Unió Yihad Islàmica, recordava des d’un video, de sis minuts i aparentment gravat a Afganistan, que la seva organització i tot Al Qaeda estan en guerra contra qualsevol aliat dels Estats Units que lluiti contra el món musulmà.
A Breininger el busquen de fa mesos els serveis secrets alemanys. Es temia que fos a territori nacional i se’l vincula al grup de dos joves més, també del país i conversos a l’Islam, que van ser detinguts fa un any amb 750 kilos d’explosius, suposadament destinats a un atemptat a Alemanya. Breininger representa un aspecte, el domèstic, d’una amenaça asimètrica per a un govern que no accepta que participa en una guerra en un país llunyà.